José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Contrast
Diumenge XXXII de durant l'any (B). Mc 12,38-44
El contrast entre les dues escenes en total. A la primera, Jesús posa la gent en guàrdia davant els escribes del temple. La seva religió és falsa: la utilitzen per buscar la seva pròpia glòria i explotar els més febles. No cal admirar ni seguir el seu exemple. A la segona, Jesús observa el gest d'una pobra vídua i crida els seus deixebles. D'aquesta dona poden aprendre alguna cosa que mai els ensenyaran els escribes: una fe total en Déu i una generositat sense límits.
La crítica de Jesús als escribes és dura. En comptes d'orientar el poble cap a Déu buscant la seva glòria, atreuen l'atenció de la gent cap a si mateixos buscant el seu propi honor. Els agrada «passejar-se amb els seus vestits» cercant salutacions i reverències de la gent. En la litúrgia de les sinagogues i en els banquets busquen «els primers seients» i «els primers llocs».
Però hi ha una cosa que, sens dubte, li fa mal a Jesús més que aquest comportament fatu i pueril de ser contemplats, saludats i reverenciats. Mentre aparenten una pietat profunda en les seves "llargues pregàries" en públic, s'aprofiten del seu prestigi religiós per viure a costa de les vídues, els éssers més febles i indefensos d'Israel segons la tradició bíblica.
Precisament, una d'aquestes vídues posarà en evidència la religió corrupta d'aquests dirigents religiosos. El seu gest ha passat desapercebut a tothom, però no per a Jesús. La pobra dona només ha posat a l'arca de les ofrenes dues petites monedes, però Jesús crida de seguida als seus deixebles doncs difícilment trobaran en l'ambient del temple un cor més religiós i més solidari amb els necessitats.
Aquesta vídua no va buscant honors ni prestigi algun; actua de manera callada i humil. No pensa en explotar a ningú; al contrari, dóna tot el que té perquè altres ho poden necessitar. Segons Jesús, ha donat més que ningú, ja que no dóna el que li sobra, sinó tot el que té per viure.
No ens equivoquem. Aquestes persones senzilles, però de cor gran i generós, que saben estimar sense reserves, són el millor que tenim a l'Església. Elles són les que fan el món més humà, les que creuen de veritat en Déu, les que mantenen viu l'Esperit de Jesús enmig d'altres actituds religioses falses i interessades. D'aquestes persones hem d'aprendre a seguir Jesús. Són les que més se li assemblen.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.