José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Creure en el cel
Diumenge XXX de durant l'any (B). Mt 5,1-12
En aquesta festa cristiana de Tots Sants, vull dir com entenc i intento viure alguns trets de la meva fe en la vida eterna. Els que coneixen i segueixen Jesucrist m'entendran. Creure en el cel és per a mi resistir-me a acceptar que la vida de tots i de cada un de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús, intueixo, pressento, desitjo i crec que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que es tanca en la creació i en el cor de la humanitat.
Creure en el cel és per a mi rebel·lar-me amb totes les meves forces que aquesta immensa majoria d'homes, dones i nens, que només han conegut en aquesta vida misèria, fam, humiliació i sofriments, quedi enterrada per sempre en l'oblit. Confiant en Jesús, crec en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, ningú haurà de plorar. Per fi podré veure els que vénen en les pasteres arribar a la seva veritable pàtria.
Creure en el cel és per a mi apropar-me amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, minusvàlids físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió i l'angoixa, cansades de viure i de lluitar. Seguint Jesús, crec que un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: «Entra per sempre en el goig del teu Senyor».
No em resigno que Déu sigui per sempre un "Déu ocult", del qual no puguem conèixer mai la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. No em puc fer la idea de no trobar-me mai amb Jesús. No em resigno que tants esforços per un món més humà i més feliç es perdin en el buit. Vull que un dia els últims siguin els primers i que les prostitutes ens precedeixen. Vull conèixer els veritables sants de totes les religions i tots els ateismes, els que van viure estimant en l'anonimat i sense esperar res.
Un dia podrem escoltar aquestes increïbles paraules que l'Apocalipsi posa en boca de Déu: «Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res». Gratis! Sense merèixer-ho. Així saciarà Déu la set de vida que hi ha en nosaltres.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.