José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Estigueu sempre alerta
Diumenge I d'Advent (C). Lc 21,25-28.34-36
Els discursos apocalíptics recollits als evangelis reflecteixen les pors i la incertesa d'aquelles primeres comunitats cristianes, fràgils i vulnerables, que vivien enmig del vast Imperi romà, entre conflictes i persecucions, amb un futur incert, sense saber quan arribaria Jesús, el seu estimat Senyor. També les exhortacions d'aquests discursos representen, en bona part, les exhortacions que es feien els uns als altres, aquells cristians, recordant el missatge de Jesús. Aquesta crida a viure desperts tenint cura de la pregària i la confiança és un tret original i característic del seu Evangeli i de la seva oració.
Per això, les paraules que escoltem avui, després de molts segles, no estan dirigides a altres destinataris. Són crides que hem d'escoltar els que vivim ara a l'Església de Jesús, enmig de les dificultats i incerteses d'aquests temps.
L'Església actual marxa de vegades com una dona gran encorbada pel pes dels segles, les lluites i treballs del passat. Amb el cap baix, conscient dels seus errors i pecats, sense poder mostrar amb orgull la glòria i el poder d'altres temps.
És el moment d'escoltar la crida que Jesús ens fa a tots:
«Alceu el cap ben alt», animem-nos els uns als altres, amb confiança. No mirem al futur només des dels nostres càlculs i previsions. «S'acosta el vostre alliberament». Un dia ja no viurem encorbats, oprimits ni temptats pel desànim. Jesucrist és el nostre Alliberador.
Però hi ha maneres de viure que impedeixen a molts caminar amb el cap aixecat confiant en aquest alliberament definitiu. Per això, «estigueu atents sobre vosaltres». No ens acostumem a viure amb un cor insensible i endurit, buscant omplir la nostra vida de benestar i plaer, d'esquena al Pare del Cel i als seus fills que pateixen a la terra. Aquest estil de vida ens farà cada vegada menys humans.
«Estigueu alerta». Despertem la fe en les nostres comunitats. Estiguem més atents al seu Evangeli. Cuidem millor la seva presència enmig nostre. No siguem comunitats adormides… Com seguirem els passos de Jesús si el Pare no ens sosté? Com podrem «mantenir-nos drets davant el Fill de l'home»?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.