José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Conviccions cristianes
Diumenge XXXIII de durant l'any (B). Mc 13,24-32
A poc a poc van morint els deixebles que havien conegut a Jesús. Els que quedaven, creien en ell sense haver-lo vist. Celebraven la seva presència invisible a les eucaristies, però quan veurien el seu rostre ple de vida? Quan es compliria el seu desig de trobar-se amb ell per sempre?
Seguien recordant amb amor i amb fe les paraules de Jesús. Eren el seu aliment en aquells temps difícils de persecució. Però, quan podrien comprovar la veritat que tancaven? No s'anirien oblidant poc a poc? Passaven els anys i no arribava el "Dia Final" tan esperat, què podien pensar?
El discurs apocalíptic que trobem en Marc vol oferir algunes conviccions que han d'alimentar la seva esperança. No ho hem d'entendre en sentit literal, sinó tractant de descobrir la fe continguda en aquestes imatges i símbols que avui ens resulten tan estranys.
Primera convicció: La història apassionant de la Humanitat arribarà un dia a la seva fi. El "sol" que assenyala la successió dels anys s'apagarà. La "lluna" que marca el ritme dels mesos ja no brillarà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. A més, «les estrelles cauran del cel», la distància entre el cel i la terra s'esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu.
Segona convicció: Jesús tornarà i els seus seguidors podran veure per fi el seu rostre desitjat: «veuran el Fill de l'Home». El sol, la lluna i els astres s'apagaran, però el món no es quedarà sense llum. Serà Jesús qui l'il·luminarà per sempre posant veritat, justícia i pau en la història humana tan esclava avui d'abusos, injustícies i mentides.
Tercera convicció: Jesús portarà la salvació de Déu. Arriba amb el poder gran i salvador del Pare. No es presenta amb aspecte amenaçador. L'evangelista evita parlar aquí de judicis i condemnes. Jesús ve a «reunir els seus elegits», els que esperen amb fe la seva salvació.
Quarta convicció: Les paraules de Jesús «no passaran». No perdran la seva força salvadora. Han de de seguir alimentant l'esperança dels seus seguidors i l'alè dels pobres. No caminem cap al no res i el buit. Ens espera l'abraçada amb Déu.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.