José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Una cosa ens falta
Diumenge XXVIII de durant l'any (B). Mc 10,17-30
L'episodi està narrant amb intensitat especial. Jesús es posa en camí cap a Jerusalem, però abans que s'allunyi d'aquell lloc, arriba corrent un desconegut que s’agenollà als seus peus per retenir-lo. Necessita urgentment Jesús.
No és un malalt que demana curació. No és un leprós que, des del terra, implora compassió. La seva petició és d'un altre ordre. El que ell busca en aquell mestre bo és llum per orientar la seva vida: «Què haig de fer per posseir la vida eterna?». No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment.
Primer de tot, Jesús li recorda que «de bo, només ho és Déu». Abans de plantejar-nos què cal fer, hem de saber que vivim davant un Déu Bo com ningú: en la seva bondat insondable hem de donar suport la nostra vida. Després, li recorda els manaments d'aquest Déu Bo. Segons la tradició bíblica, aquest és el camí per a la vida eterna.
La resposta de l'home és admirable. Tot això ho ha complert des de jove, però sent dins seu una aspiració més profunda. Està buscant alguna cosa més. Jesús se’l mirà amb afecte. La seva mirada està ja expressant la relació personal i intensa que vol establir amb ell.
Jesús entén molt bé la seva insatisfacció: «encara et falta una cosa». Seguint aquesta lògica de fer el manat per posseir la vida eterna, encara que visqui de manera irreprotxable, no quedarà plenament satisfet. En l'ésser humà hi ha una aspiració més profunda.
Per això, Jesús el convida a orientar la seva vida des d'una lògica nova. El primer és no viure agafat a les seves possessions: «vendre tot el que tens». El segon, ajudar els més necessitats: «dóna-ho als pobres». Finalment, «torna i vine amb mi». Els dos podran recórrer junts el camí cap al Regne de Déu.
L'home s'aixeca i s'allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa i se'n va trist. Sap que mai no podrà conèixer l'alegria i la llibertat dels qui segueixen Jesús. Marc ens explica que era molt ric.
No és aquesta la nostra experiència de cristians satisfets dels països rics? No vivim atrapats pel benestar material? No li falta a la nostra religió l'amor pràctic als pobres? No ens falta l'alegria i llibertat dels seguidors de Jesús?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.