José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Res d'això entre vosaltres
Diumenge XXIX de durant l'any (B). Mc 10,35-45
Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, se separen del grup i ells sols s'acosten a Jesús. No necessiten dels altres. Volen tenir els llocs més privilegiats i ser els primers en el projecte de Jesús, tal com ells ho imaginen. La seva petició no és una súplica sinó una ridícula ambició: «Voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Volen que Jesús els posi per sobre dels altres.
Jesús sembla sorprès. «No sabeu què demaneu». No li han entès res. Amb paciència gran els convida que es preguntin si són capaços de compartir el seu destí dolorós. Quan s'assabenten del que passa, els altres deu deixebles s'omplen d'indignació contra Jaume i Joan. També ells tenen les mateixes aspiracions. L'ambició els divideix i enfronta. La recerca d'honors i protagonismes interessats trenquen sempre la comunió de la comunitat cristiana. També avui. Què pot haver-hi més contrari a Jesús i al seu projecte de servir a l'alliberament de la gent?
El fet és tan greu que Jesús els crida per deixar clar quina és l'actitud que ha de caracteritzar sempre als seus seguidors. Coneixen àmpliament com actuen els romans, governants i grans personatges de la terra: tiranitzen la gent, les sotmeten i fan sentir a tots el pes del seu poder. Doncs bé, «entre vosaltres no ha de ser pas així».
Entre els seus seguidors, tot ha de ser diferent: «Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots». La grandesa no es mesura pel poder que es té, el rang que s'ocupa o els títols que s'ostenten. Qui ambiciona coses, a l'Església de Jesús, no es fa més gran sinó més insignificant i ridícul. En realitat, és un destorb per promoure l'estil de vida volgut pel Crucificat. Li cal un tret bàsic per ser seguidor de Jesús.
A l'Església tots hem de ser servidors. Ens hem de posar a la comunitat cristiana, no des de dalt, des de la superioritat, el poder o el protagonisme interessat, sinó des de baix, des de la disponibilitat, el servei i l'ajuda als altres. El nostre exemple és Jesús. No va viure mai per «fer-se servir, sinó a servir els altres». Aquest és el millor i més admirable resum del que va ser ell: servir a tots.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.