José Antonio Pagola - Diumenge de Rams

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Diumenge de Rams

Diumenge de Rams (B). Mc 14,1-15,47

Jesús va comptar amb la possibilitat d'un final violent. No era un ingenu. Sabia a què s'exposava si continuava insistint en el projecte del Regne de Déu. Era impossible buscar amb tanta radicalitat una vida digna per als pobres i els "pecadors", sense provocar la reacció d'aquells als quals no interessava cap canvi.

Certament, Jesús no és un suïcida. No busca la crucifixió. Mai va voler el sofriment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s'havia dedicat a combatre'l allà on el trobava: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això no corre ara cap a la mort, però tampoc es fa enrere.

Seguirà acollint pecadors i exclosos encara que la seva actuació irriti al temple. Si l'acaben condemnant, morirà també ell com un delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no exclou ningú del seu perdó.

Seguirà anunciant l'amor de Déu als últims, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l'imperi, per molt que molesti en els ambients propers al governador romà. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu defensor de les víctimes.

Ple de l'amor de Déu, seguirà oferint salvació als que pateixen el mal i la malaltia; acollirà els que són exclosos per la societat i la religió; regalarà el perdó gratuït de Déu a pecadors i gent perduda, incapaços de tornar a la seva amistat. Aquesta actitud salvadora que inspira la seva vida sencera, inspirarà també la seva mort.

Per això als cristians ens atreu tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves darreres paraules... perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera.

És indigne convertir la Setmana Santa en folklore o reclam turístic. Per als seguidors de Jesús celebrar la passió i mort del Senyor és agraïment emocionat, adoració joiosa a l'amor increïble de Déu i crida a viure com Jesús solidaritzant amb els crucificats.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.