José Antonio Pagola - Déu estima el món

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Déu estima el món

Diumenge IV de Quaresma (B). Jn 3,14-21

No és una frase més. Paraules que es podrien eliminar de l'Evangeli, sense que res important canviés. És l'afirmació que recull el nucli essencial de la fe cristiana. «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic». Aquest amor de Déu és l'origen i el fonament de la nostra esperança.

Déu estima el món. L'estima tal com és. Inacabat i incert. Ple de conflictes i contradiccions. Capaç del millor i del pitjor. Aquest món no recorre el seu camí sol, perdut i desemparat. Déu l'envolta amb el seu amor pels quatre costats. Això té conseqüències de la màxima importància.

Jesús és, primer de tot, el "regal" que Déu ha fet al món, no només als cristians. Els investigadors poden discutir sense fi sobre molts aspectes de la seva figura històrica. Els teòlegs poden seguir desenvolupant les seves teories més enginyoses. Només qui s'acosta a Jesucrist com el gran regal de Déu, pot anar descobrint en tots els seus gestos, amb emoció i goig, la proximitat de Déu a tot ésser humà.

La raó de ser de l'Església, l'únic que justifica la seva presència al món, és recordar l'amor de Déu. Ho ha subratllat moltes vegades el Concili Vaticà II: L'Església «és enviada per Crist a manifestar i comunicar l'amor de Déu a tots els homes». No hi ha res més important. El primer és comunicar aquest amor de Déu a tot ésser humà.

Segons l'evangelista, Déu fa al món aquest gran regal que és Jesús, «no per jutjar al món, sinó perquè el món se salvi per ell». És molt perillós fer de la denúncia i la condemna del món modern tot un programa pastoral. Només amb el cor ple d'amor a tots, ens podem cridar els uns als altres a la conversió. Si les persones se senten condemnades per Déu, no els estem transmetent el missatge de Jesús sinó una altra cosa: potser, el nostre ressentiment i enuig.

En aquests moments en què tot sembla confús, incert i descoratjador, res no ens impedeix a cada un introduir una mica d'amor en el món. És el que va fer Jesús. No cal esperar res. Per què no hi ha d'haver en aquests moments homes i dones bons, que introdueixin entre nosaltres amor, amistat, compassió, justícia, sensibilitat i ajuda als que pateixen? Aquests construeixen l'Església de Jesús, l'Església de l'amor.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.