José Antonio Pagola - Creure per experiència pròpia

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Creure per experiència pròpia

Diumenge III de Pasqua (B). Lc 24,35-48

No és fàcil creure en Jesús ressuscitat. En última instància és una cosa que només pot ser captat i entès des de la fe que el mateix Jesús desperta en nosaltres. Si no experimentem mai per dins la pau i l'alegria que Jesús infon, és difícil que trobem per fora proves de la seva resurrecció.

Una mica d'això ens ve a dir Lluc a descriure'ns la trobada de Jesús ressuscitat amb el grup de deixebles. Entre ells hi ha de tot. Dos deixebles estan explicant com ho han reconegut al sopar amb ell a Emmaús. Pere diu que se li ha aparegut. La majoria no ha tingut encara cap experiència. No saben què pensar.

Llavors Jesús es presenta enmig d'ells i els diu: «Pau a vosaltres». El primer per despertar la nostra fe en Jesús ressuscitat és poder intuir, també avui, la seva presència enmig nostre, i fer circular en els nostres grups, comunitats i parròquies la pau, l'alegria i la seguretat que dóna el saber-ho viu, acompanyant de prop en aquests temps gens fàcils per a la fe.

El relat de Lluc és molt realista. La presència de Jesús no transforma de manera màgica als deixebles. Alguns es van espantar i van creure que veien un esperit. A l'interior d'altres sorgeixen dubtes de tot tipus. N'hi ha que no ho acaben de creure per l'alegria. Altres segueixen sorpresos.

Així succeeix també avui. La fe en Crist ressuscitat no neix de manera automàtica i segura en nosaltres. Es va despertant en el nostre cor de forma fràgil i humil. Al començament, és gairebé sol un desig. D'ordinari, creix envoltada de dubtes i interrogants: serà possible que sigui veritat una cosa tan gran?

Segons el relat, Jesús es queda, menja entre ells, i els obrí els ulls perquè puguin comprendre el que ha succeït. Vol que es converteixin en testimonis, que puguin parlar des de la seva experiència, i predicar no de qualsevol manera, sinó en nom seu.

Creure en el Ressuscitat no és qüestió d'un dia. És un procés que, de vegades, pot durar anys. L'important és la nostra actitud interior. Confiar sempre en Jesús. Fer-li molt més lloc en cada un de nosaltres i en les nostres comunitats cristianes.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.