José Antonio Pagola - Un temple nou

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Un temple nou

Diumenge III de Quaresma (B). Jn 2,13-25

Els quatre evangelistes es fan ressò del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple a venedors d'animals i canvistes de diners. No pot suportar veure la casa del seu Pare plena de gent que viuen del culte. A Déu no se'l compra amb sacrificis.

Però Joan, l'últim evangelista, afegeix un diàleg amb els jueus en què Jesús afirma de manera solemne que, després de la destrucció del temple, el l'aixecarà en tres dies. Ningú no pot entendre el que diu. Per això, l'evangelista afegeix: Jesús parlava del temple del seu cos.

No oblidem que Joan està escrivint el seu evangeli quan el temple de Jerusalem porta vint o trenta anys destruït. Molts jueus se senten orfes. El temple era el cor de la seva religió. Com podran sobreviure sense la presència de Déu enmig del poble?

L'evangelista recorda als seguidores de Jesús que ells no han de sentir nostàlgia del temple antic. Jesús, destruït per les autoritats religioses, però ressuscitat pel Pare, és el temple nou. No és una metàfora atrevida. És una realitat que ha de marcar per sempre la relació dels cristians amb Déu.

Pels qui veuen en Jesús el temple nou on habita Déu, tot es diferent. Per trobar-se amb Déu, no n'hi ha prou d'entrar a una església. Cal apropar-se a Jesús, entrar en el seu projecte, seguir els seus passos, viure amb el seu esperit...

En aquest temple nou, que és Jesús, per adorar Déu no n'hi ha prou amb l'encens, les aclamacions ni les litúrgies solemnes. Els veritables adoradors són aquells que viuen davant de Déu en esperit i en veritat. La veritable adoració consisteixen en viure amb l'Esperit de Jesús en la Veritat de l'Evangeli. Sense això, el culte es adoració buida.

Les portes d'aquest temple nou, que és Jesús, estan obertes a tothom. Ningú està exclòs. Poden entrar els pecadors, els impurs i, a més a més, els pagans. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots. En aquest temple no es fa discriminació alguna. No hi ha espais diferents per a homes i per a dones. En Crist ja no hi ha home i dona. No hi ha races elegides ni pobles exclosos. Els únics preferits són els necessitats d'amor i de vida. Necessitem esglésies i temples per celebrar a Jesús com a Senyor, però el és el nostre Veritable Temple.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.