José Antonio Pagola - Atrets pel Crucificat

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Atrets pel Crucificat

Diumenge V de Quaresma (B). Jn 3,14-21

Un grup de grecs, probablement pagans, s'apropen als deixebles amb una petició admirable: «Volem veure Jesús». Quan l'hi comuniquen, Jesús respon amb un discurs vibrant en el que resumeix el sentit profund de la seva vida. Ha arribat l'hora. Tots, jueus i grecs, podran captar molt aviat el misteri que es tanca en la seva vida i en la seva mort: «quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi».

Quan Jesús sigui alçat a una creu i aparegui crucificat sobre el Gòlgota, tots podran conèixer l'amor insondable de Déu, s'adonaran que Déu és amor i només amor per a tot ésser humà. Es sentiran atrets pel Crucificat. En ell descobriran la manifestació suprema del Misteri de Déu.

Per a això es necessita, per descomptat, una mica més que haver sentit parlar de la doctrina de la redempció. Més que assistir a algun acte religiós de la Setmana Santa. Hem de centrar la nostra mirada interior en Jesús i deixar-nos commoure, en descobrir en aquesta crucifixió el gest final d'una vida lliurada dia a dia per un món més humà per a tothom. Un món que trobi la seva salvació en Déu.

Però, probablement Jesús comencem a conèixer-lo de veritat quan, atrets per la seva entrega total al Pare i la seva passió per una vida més feliç per tots els seus fills, escoltem encara que sigui feblement la seva crida: «Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic».

Tot arrenca d'un desig de servir Jesús, de col·laborar en la seva tasca, de viure sol per al seu projecte, de seguir els seus passos per manifestar, de múltiples maneres i amb gestos gairebé sempre pobres, com ens estima Déu a tots. Llavors vam començar a convertir-nos en els seus seguidors.

Això vol dir compartir la seva vida i el seu destí: «[...] s’estarà on jo m’estic». Això és ser cristià: estar on era Jesús, ocupar del que s'ocupava ell, tenir les metes que ell tenia, estar a la creu com va estar ell, estar un dia a la dreta del Pare on és ell.

Com seria una Església atreta pel Crucificat, impulsada pel desig de servir només a ell i ocupada en les coses en què s'ocupava ell? Com seria una Església que atragués la gent cap a Jesús?

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.