José Antonio Pagola - Senyera combatuda

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Senyera combatuda

Sagrada Família (B). Lc 2,22-40

Simeó és un personatge entranyable. El imaginem gairebé sempre com un sacerdot ancià del Temple, però res d'això se'ns diu en el text. Simeó és un home bo del poble, que guarda en el seu cor l'esperança de veure un dia "el consol" que tant necessiten. "Impulsat per l'Esperit de Déu", puja al temple en el moment en què estan entrant Maria, Josep i el seu nen Jesús.

La trobada és commovedora. Simeó reconeix en el nen, que porta amb si aquella parella pobra de jueus piadosos, el Salvador que porta tants anys esperant. L'home se sent feliç. En un gest atrevit i maternal, "pren el nen en els seus braços" amb amor i afecte gran. Beneeix Déu i beneeix els pares. Sens dubte, l'evangelista el presenta com a model. Així hem d'acollir el Salvador.

Però, de sobte, es dirigeix a Maria i el seu rostre canvia. Les seves paraules no presagien res tranquil·litzador: «Una espasa et traspassarà l'ànima». Aquest nen el que té en els seus braços serà una «senyera combatuda»: font de conflictes i enfrontaments. Jesús farà que «uns caiguin i altres s'aixequin». Uns ho acolliran i la seva vida adquirirà una dignitat nova: la seva existència s'omplirà de llum i d'esperança. Altres ho rebutjaran i la seva vida es farà malbé: el rebuig a Jesús serà la seva ruïna.

En prendre postura davant Jesús, «es revelaran els sentiments amagats als cors de molts». Ell posarà al descobert el que hi ha en el més profund de les persones. L'acollida d'aquest nen demana un canvi profund. Jesús no ve a portar tranquil·litat, sinó a generar un procés dolorós i conflictiu de conversió radical.

Sempre és així. També avui. Una Església que prengui seriosament la seva conversió a Jesucrist, no serà mai un espai de tranquil·litat sinó de conflicte. No és possible una relació més vital amb Jesús sense fer passos cap a majors nivells de veritat. I això és sempre dolorós per a tots.

Com més ens apropem a Jesús, millor veurem les nostres incoherències i desviacions; el que hi ha de veritat o de mentida en el nostre cristianisme; el que hi ha de pecat en els nostres cors i les nostres estructures, en les nostres vides i la nostra teologia.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.