José Antonio Pagola - Un anunci sorprendent

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Un anunci sorprendent

Diumenge IV d'Advent (B). Lc 1,26-38

Lluc narra l'anunci del naixement de Jesús en estret paral·lelisme amb el del Baptista. El contrast entre les dues escenes és tan sorprenent que ens permet entreveure amb llums noves el Misteri del Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista passa a Jerusalem, la grandiosa capital d'Israel, centre polític i religiós del poble jueu. El naixement de Jesús s'anuncia en un poble desconegut de les muntanyes de Galilea. Un llogaret sense relleu algun, anomenat Natzaret, d'on ningú espera que pugui sortir res de bo. Anys més tard, aquests pobles humils acolliran el missatge de Jesús anunciant la bondat de Déu. Jerusalem per contra el rebutjarà. Gairebé sempre, són els petits i insignificants els que millor entenen i acullen el Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista té lloc en l'espai sagrat del temple. El de Jesús en una casa pobre d'un poblet. Jesús es farà present allà on la gent viu, treballa, gaudeix i pateix. Viu entre ells alleugerint el sofriment i oferint el perdó del Pare. Déu s'ha fet carn, no per romandre als temples, sinó per «fer estada entre els homes» i compartir la nostra vida.

L'anunci del naixement del Baptista l'escolta un home venerable, el sacerdot Zacaries, durant una solemne celebració ritual. El de Jesús se li fa a Maria, una jove d'uns dotze anys. No s'indica on és ni què està fent. A qui pot interessar el treball d'una dona? No obstant això, Jesús, el Fill de Déu encarnat, mirarà a les dones de manera diferent, defensarà la seva dignitat i les acollirà entre els seus deixebles.

Finalment, del Baptista s'anuncia que naixerà de Zacaries i Isabel, una parella estèril, beneïda per Déu. De Jesús es diu alguna cosa absolutament nova: El Messies naixerà de Maria, una jove verge. L'Esperit de Déu estarà en l'origen de la seva aparició en el món. Per això, «serà anomenat Fill de Déu». El Salvador del món no neix com a fruit de l'amor d'uns esposos que s'estimen mútuament. Neix com a fruit de l'Amor de Déu a tota la humanitat. Jesús no és un regal que ens fan Maria i Josep. És un regal que ens fa Déu.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.