José Antonio Pagola - Aplaneu el camí vers Jesús

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Aplaneu el camí vers Jesús

Diumenge III d'Advent (B). Jn 1,6-8.19-28

«Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi». Aquestes paraules les pronuncia el Baptista referint-se a Jesús, que es mou ja entre els que s'acosten al Jordà a batejar-se, tot i que encara no s'ha manifestat. Precisament tota la seva preocupació és «aplanar el camí» perquè aquella gent pugui creure en ell. Així presentaven les primeres generacions cristianes la figura del Baptista.

Però les paraules del Baptista estan redactades de tal manera que, llegides avui pels que ens diem cristians, provoquen en nosaltres preguntes inquietants. Jesús està enmig nostre, però ho coneixem de veritat?, combreguem amb ell?, li seguim de prop?

És cert que a l'Església estem sempre parlant de Jesús. En teoria no hi ha més important per a nosaltres. Però després se'ns veu girar tant sobre les nostres idees, projectes i activitats que, no poques vegades, Jesús queda en un segon pla. Som nosaltres mateixos els que, sense adonar-nos, el "ocultem" amb el nostre protagonisme.

Potser, la major desgràcia del cristianisme és que hi hagi tants homes i dones que es diuen "cristians", en el cor Jesús està absent. No el coneixen. No vibren amb ell. No els atrau ni sedueix. Jesús és una figura inerta i apagada. Està mut. No els diu res especial que encoratgi les seves vides. La seva existència no està marcada per Jesús.

Aquesta Església necessita urgentment testimonis de Jesús, creients que s'assemblin més a ell, cristians que, amb la seva manera de ser i de viure, facilitin el camí per creure en Crist. Necessitem testimonis que parlin de Déu com parlava ell, que comuniquin el seu missatge de compassió com ho feia ell, que contagiïn confiança en el Pare com ell.

De què serveixen les nostres catequesi i predicacions si no condueixen a conèixer, estimar i seguir amb més fe i més goig Jesucrist? En què queden les nostres eucaristies si no ajuden a combregar de manera més viva amb Jesús, amb el seu projecte i amb el seu lliurament crucificat a tots? A l'Església ningú és "la Llum", però tots podem irradiar amb la nostra vida. Ningú és "la Paraula de Déu", però tots podem ser una veu que convida i encoratja a centrar el cristianisme en Jesucrist.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.