José Antonio Pagola - Acollir Déu

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Acollir Déu

Diumenge II després de Nadal (B). Jn 1,1-18

Jesús va aparèixer a Galilea quan el poble jueu vivia una profunda crisi religiosa. Portaven molt de temps sentint la llunyania de Déu. El cel estaven "tancats". Una mena de mur invisible semblava impedir la comunicació de Déu amb el seu poble. Ningú era capaç d'escoltar la seva veu. Ja no hi havia profetes. Ningú parlava impulsat pel seu Esperit.

El més dur era aquesta sensació que Déu els havia oblidat. Ja no li preocupaven els problemes d'Israel. Per què romania ocult? Per què estava tan lluny? Segurament molts recordaven l'ardent oració d'un antic profeta que deia així a Déu: «Tant de bo esquincessis el cel i baixessis».

Els primers que van escoltar l'evangeli de Marc van haver de quedar sorpresos. Segons el seu relat, en sortir de les aigües del Jordà, després de ser batejat, Jesús "va veure esquinçar el cel" i va experimentar que "l'Esperit de Déu baixava sobre ell". Per fi era possible la trobada amb Déu. Sobre la terra caminava un home ple de l'Esperit de Déu. Es deia Jesús i venia de Natzaret.

Aquest Esperit que davalla sobre ell és l'alè de Déu que crea la vida, la força que renova i cura als vivents, l'amor que ho transforma tot. Per això Jesús es dedica a alliberar la vida, guarir-la i fer-la més humana. Els primers cristians no van voler ser confosos amb els deixebles del Baptista. Ells se sentien batejats per Jesús amb el seu Esperit.

Sense aquest Esperit tot s'apaga en el cristianisme. La confiança en Déu desapareix. La fe es debilita. Jesús queda reduït a un personatge del passat, l'Evangeli es converteix en lletra morta. L'amor es refreda i l'Església no passa de ser una institució religiosa més.

Sense l'Esperit de Jesús, la llibertat s'ofega, l'alegria s'apaga, la celebració es converteix en costum, la comunió s'esquerda. Sense l'Esperit la missió s'oblida, l'esperança mor, les pors creixen, el seguiment a Jesús acaba en mediocritat religiosa.

El nostre major problema és l'oblit de Jesús i el descuit del seu Esperit. És un error pretendre aconseguir amb organització, treball, devocions o estratègies diverses el que només pot néixer de l'Esperit. Hem de tornar a l'arrel, recuperar l'Evangeli en tota la seva frescor i veritat, batejar-nos amb l'Esperit de Jesús.

No ens hem d'enganyar. Si no ens deixem revifar i recrear per aquest Esperit, els cristians no tenim res important a aportar a la societat actual, tan buida d'interioritat, tan incapacitada per a l'amor solidari i tan necessitada d'esperança.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.