dijous, 26 de novembre del 2015

José Antonio Pagola - Estigueu sempre alerta

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.



Estigueu sempre alerta

Diumenge I d'Advent (C). Lc 21,25-28.34-36

Els discursos apocalíptics recollits als evangelis reflecteixen les pors i la incertesa d'aquelles primeres comunitats cristianes, fràgils i vulnerables, que vivien enmig del vast Imperi romà, entre conflictes i persecucions, amb un futur incert, sense saber quan arribaria Jesús, el seu estimat Senyor. També les exhortacions d'aquests discursos representen, en bona part, les exhortacions que es feien els uns als altres, aquells cristians, recordant el missatge de Jesús. Aquesta crida a viure desperts tenint cura de la pregària i la confiança és un tret original i característic del seu Evangeli i de la seva oració.

Per això, les paraules que escoltem avui, després de molts segles, no estan dirigides a altres destinataris. Són crides que hem d'escoltar els que vivim ara a l'Església de Jesús, enmig de les dificultats i incerteses d'aquests temps.

L'Església actual marxa de vegades com una dona gran encorbada pel pes dels segles, les lluites i treballs del passat. Amb el cap baix, conscient dels seus errors i pecats, sense poder mostrar amb orgull la glòria i el poder d'altres temps.

És el moment d'escoltar la crida que Jesús ens fa a tots:

«Alceu el cap ben alt», animem-nos els uns als altres, amb confiança. No mirem al futur només des dels nostres càlculs i previsions. «S'acosta el vostre alliberament». Un dia ja no viurem encorbats, oprimits ni temptats pel desànim. Jesucrist és el nostre Alliberador.

Però hi ha maneres de viure que impedeixen a molts caminar amb el cap aixecat confiant en aquest alliberament definitiu. Per això, «estigueu atents sobre vosaltres». No ens acostumem a viure amb un cor insensible i endurit, buscant omplir la nostra vida de benestar i plaer, d'esquena al Pare del Cel i als seus fills que pateixen a la terra. Aquest estil de vida ens farà cada vegada menys humans.

«Estigueu alerta». Despertem la fe en les nostres comunitats. Estiguem més atents al seu Evangeli. Cuidem millor la seva presència enmig nostre. No siguem comunitats adormides… Com seguirem els passos de Jesús si el Pare no ens sosté? Com podrem «mantenir-nos drets davant el Fill de l'home»?


Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

dimecres, 18 de novembre del 2015

José Antonio Pagola - Examen davant el testimoni de la veritat

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.



Examen davant el testimoni de la veritat

Jesucrist, rei de tot el món (B). Jn 18,33-37

Dins el procés en què es decidirà l'execució de Jesús, l'evangeli de Joan ofereix un sorprenent diàleg privat entre Pilat, representant de l'imperi més poderós de la Terra i Jesús, un reu lligat de mans que es presenta com a testimoni de la veritat.

Precisament Pilat vol, pel que sembla, saber la veritat que es tanca en aquell estrany personatge que té davant seu tron: «Ets tu el rei dels jueus?». Jesús va al respondre exposant la seva veritat en dues afirmacions fonamentals, molt estimades a l'evangelista Joan.

«La meva reialesa no és cosa d’aquest món». Jesús no és rei a l'estil que Pilat pot imaginar. No pretén ocupar el tron d'Israel ni disputar a Tiberi seu poder imperial. Jesús no pertany a aquest sistema en què es mou el prefecte de Roma, sostingut per la injustícia i la mentida. No es recolza en la força de les armes. Té un fonament completament diferent. La seva reialesa prové de l'amor de Déu al món.

Però afegeix a continuació una cosa molt important: «Jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat». És en aquest món on vol exercir la seva reialesa, però d'una forma sorprenent. No ve a governar com Tiberi sinó a ser testimoni de la veritat, introduint l'amor i la justícia de Déu en la història humana.

Aquesta veritat que Jesús porta amb si no és una doctrina teòrica. És una crida que pot transformar la vida de les persones. Ho havia dit Jesús: «Si us manteniu ferms en la meva paraula […] coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures» (Jn 8,31-32). Ser fidels a l'Evangeli de Jesús és una experiència única ja que porta a conèixer una veritat alliberadora, capaç de fer la nostra vida més humana.

A l'Església de Jesús necessitem fer un examen de consciència col·lectiu davant el "Testimoni de la Veritat", atrevir-nos a discernir amb humilitat què hi ha de veritat i què hi ha de mentida en el nostre seguiment a Jesús, veure on hi ha veritat alliberadora i on mentida que ens esclavitza. Necessitem fer passos cap a majors nivells de veritat humana i evangèlica en les nostres vides, les nostres comunitats i les nostres institucions.


Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

dissabte, 14 de novembre del 2015

José Antonio Pagola - Conviccions cristianes

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.



Conviccions cristianes

Diumenge XXXIII de durant l'any (B). Mc 13,24-32

A poc a poc van morint els deixebles que havien conegut a Jesús. Els que quedaven, creien en ell sense haver-lo vist. Celebraven la seva presència invisible a les eucaristies, però quan veurien el seu rostre ple de vida? Quan es compliria el seu desig de trobar-se amb ell per sempre?

Seguien recordant amb amor i amb fe les paraules de Jesús. Eren el seu aliment en aquells temps difícils de persecució. Però, quan podrien comprovar la veritat que tancaven? No s'anirien oblidant poc a poc? Passaven els anys i no arribava el "Dia Final" tan esperat, què podien pensar?

El discurs apocalíptic que trobem en Marc vol oferir algunes conviccions que han d'alimentar la seva esperança. No ho hem d'entendre en sentit literal, sinó tractant de descobrir la fe continguda en aquestes imatges i símbols que avui ens resulten tan estranys.

Primera convicció: La història apassionant de la Humanitat arribarà un dia a la seva fi. El "sol" que assenyala la successió dels anys s'apagarà. La "lluna" que marca el ritme dels mesos ja no brillarà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. A més, «les estrelles cauran del cel», la distància entre el cel i la terra s'esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu.

Segona convicció: Jesús tornarà i els seus seguidors podran veure per fi el seu rostre desitjat: «veuran el Fill de l'Home». El sol, la lluna i els astres s'apagaran, però el món no es quedarà sense llum. Serà Jesús qui l'il·luminarà per sempre posant veritat, justícia i pau en la història humana tan esclava avui d'abusos, injustícies i mentides.

Tercera convicció: Jesús portarà la salvació de Déu. Arriba amb el poder gran i salvador del Pare. No es presenta amb aspecte amenaçador. L'evangelista evita parlar aquí de judicis i condemnes. Jesús ve a «reunir els seus elegits», els que esperen amb fe la seva salvació.

Quarta convicció: Les paraules de Jesús «no passaran». No perdran la seva força salvadora. Han de de seguir alimentant l'esperança dels seus seguidors i l'alè dels pobres. No caminem cap al no res i el buit. Ens espera l'abraçada amb Déu.


Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

dijous, 5 de novembre del 2015

José Antonio Pagola - Contrast

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.



Contrast

Diumenge XXXII de durant l'any (B). Mc 12,38-44

El contrast entre les dues escenes en total. A la primera, Jesús posa la gent en guàrdia davant els escribes del temple. La seva religió és falsa: la utilitzen per buscar la seva pròpia glòria i explotar els més febles. No cal admirar ni seguir el seu exemple. A la segona, Jesús observa el gest d'una pobra vídua i crida els seus deixebles. D'aquesta dona poden aprendre alguna cosa que mai els ensenyaran els escribes: una fe total en Déu i una generositat sense límits.

La crítica de Jesús als escribes és dura. En comptes d'orientar el poble cap a Déu buscant la seva glòria, atreuen l'atenció de la gent cap a si mateixos buscant el seu propi honor. Els agrada «passejar-se amb els seus vestits» cercant salutacions i reverències de la gent. En la litúrgia de les sinagogues i en els banquets busquen «els primers seients» i «els primers llocs».

Però hi ha una cosa que, sens dubte, li fa mal a Jesús més que aquest comportament fatu i pueril de ser contemplats, saludats i reverenciats. Mentre aparenten una pietat profunda en les seves "llargues pregàries" en públic, s'aprofiten del seu prestigi religiós per viure a costa de les vídues, els éssers més febles i indefensos d'Israel segons la tradició bíblica.

Precisament, una d'aquestes vídues posarà en evidència la religió corrupta d'aquests dirigents religiosos. El seu gest ha passat desapercebut a tothom, però no per a Jesús. La pobra dona només ha posat a l'arca de les ofrenes dues petites monedes, però Jesús crida de seguida als seus deixebles doncs difícilment trobaran en l'ambient del temple un cor més religiós i més solidari amb els necessitats.

Aquesta vídua no va buscant honors ni prestigi algun; actua de manera callada i humil. No pensa en explotar a ningú; al contrari, dóna tot el que té perquè altres ho poden necessitar. Segons Jesús, ha donat més que ningú, ja que no dóna el que li sobra, sinó tot el que té per viure.

No ens equivoquem. Aquestes persones senzilles, però de cor gran i generós, que saben estimar sense reserves, són el millor que tenim a l'Església. Elles són les que fan el món més humà, les que creuen de veritat en Déu, les que mantenen viu l'Esperit de Jesús enmig d'altres actituds religioses falses i interessades. D'aquestes persones hem d'aprendre a seguir Jesús. Són les que més se li assemblen.


Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.