José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Anar darrere de Jesús
Diumenge III de durant l'any (B). Mc 1,14-20Quan el Baptista va ser detingut, Jesús va venir a Galilea i va començar a proclamar la Bona Nova de Déu. Segons Marc, no ensenya pròpiament una doctrina perquè els seus deixebles l'aprenguin i difonguin correctament. Jesús anuncia un esdeveniment que està ja passant. Ell ho està ja vivint i vol compartir la seva experiència amb tots.
Marc resumeix així el seu missatge: «Ha arribat l’hora»: ja no cal mirar cap enrere. «El Regne de Déu és a prop»: doncs vol construir un món més humà. «Convertiu-vos»: no podeu seguir com si res no estigués passant; canvieu la vostra manera de pensar i d'actuar. «Creieu en la Bona Nova». Aquest projecte de Déu és la millor notícia que podeu escoltar.
Després d'aquest solemne resum, la primera actuació de Jesús és buscar col·laboradors per tirar endavant el seu projecte. Jesús va passant vora el llac de Galilea. Ha començat el seu camí. És un profeta itinerant que cerca seguidors per fer amb ells un recorregut apassionant: viure obrint camins al regne de Déu. No és un rabí assegut en la seva càtedra, que cerca alumnes per formar una escola religiosa. Ser cristià no és aprendre doctrines, sinó seguir Jesús en el seu projecte de vida.
Qui pren la iniciativa és sempre Jesús. S'acosta, fixa la seva mirada en aquells quatre pescadors i els crida a donar una orientació nova a les seves vides. Sense la seva intervenció, no neix mai un veritable cristià. Els creients hem de viure amb més fe la presència viva de Crist i la seva mirada sobre cadascun de nosaltres. Si no és ell, qui pot donar una nova orientació a les nostres vides?
Però el més decisiu és escoltar des de dins la seva crida: «Veniu amb mi». No és tasca d'un dia. Escoltar aquesta crida significa despertar la confiança en Jesús, revifar la nostra adhesió personal a ell, tenir fe en el seu projecte, identificar-nos amb el seu programa, reproduir en nosaltres les seves actituds... i, d'aquesta manera, guanyar més persones per al seu projecte.
Aquest podria ser avui un bon lema per a una comunitat cristiana: Anar darrere de Jesús. Posar-lo al capdavant de tots. Recordar-lo cada diumenge com el líder que va per davant nostre. Generar una nova dinàmica. Centrar-ho tot en seguir més de prop Jesucrist. Les nostres comunitats cristianes es transformarien. L'Església seria diferent.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.