José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Escoltar el que diu l'Esperit
Baptisme del Senyor (B). Mc 1,7-11
Els primers cristians vivien convençuts que per seguir Jesús és insuficient un baptisme d'aigua o un ritu semblant. Cal viure amarats del seu Esperit Sant. Per això en els evangelis es recullen de diverses maneres aquestes paraules del Baptista: «Jo us he batejat amb aigua, però ell (Jesús) us batejarà amb l'Esperit Sant».
No és estrany que en els moments de crisi recordessin de manera especial la necessitat de viure guiats, sostinguts i enfortits pel seu Esperit. L'Apocalipsi, escrit en els moments crítics que viu l'Església sota l'emperador Domicià, repeteix una i altra vegada als cristians: «Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies».
La mutació cultural sense precedents que estem vivint, ens està demanant avui als cristians una fidelitat sense precedents a l'Esperit de Jesús. Abans de pensar en estratègies i receptes pastorals davant la crisi, hem de preguntar-nos com estem acollint nosaltres l'Esperit de Jesús.
En comptes de lamentar-nos una i altra vegada de la secularització creixent, ens hem de preguntar quins camins nous està buscant avui Déu per trobar-se amb els homes i dones del nostre temps; com hem de renovar la nostra manera de pensar, de dir i de viure la fe perquè la seva Paraula pugui arribar fins als interrogants, els dubtes i les pors que brollen en el seu cor.
Abans d'elaborar projectes pensats fins als seus últims detalls, necessitem transformar la nostra mirada, la nostra actitud i la nostra relació amb el món d'avui. Necessitem semblar-nos més a Jesús. Deixar-nos treballar pel seu Esperit. Només Jesús pot donar-li a l'Església un rostre nou.
L'Esperit de Jesús continua viu i operant també avui al cor de les persones, encara que nosaltres ni ens preguntem com es relaciona amb els que s'han allunyat definitivament de l'Església. Ha arribat el moment d'aprendre a ser l'Església de Jesús per a tots, i això només ell ens ho pot ensenyar.
No hem de parlar només en termes de crisi. S'estan creant unes condicions en què l'essencial de l'evangeli pot ressonar de manera nova. Una Església més fràgil, feble i humil pot fer que l'Esperit de Jesús sigui entès i acollit amb més veritat.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.