José Antonio Pagola - Déu acull els "impurs"

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Déu acull els "impurs"

Diumenge VI de durant l'any (B). Mc 1,40-45

De forma inesperada, un leprós s'acosta a Jesús. Segons la llei, no pot entrar en contacte amb ningú. És un impur i ha de viure aïllat. Tampoc pot entrar al temple. Com va a acollir Déu en la seva presència a un ésser tan repugnant? El seu destí és viure exclòs. Així ho estableix la llei. Malgrat tot, aquest leprós desesperat s'atreveix a desafiar totes les normes. Sap que està obrant malament. Per això es posa de genolls. No s'arrisca a parlar amb Jesús de front. Des del terra, li fa aquesta súplica: «Si voleu, em podeu purificar». Sap que Jesús el pot curar, però voldrà netejar-lo?, s'atrevirà a treure'l de l'exclusió a què està sotmès en nom de Déu?

Sorprèn l'emoció que li produeix a Jesús la proximitat del leprós. No s'horroritza ni es fa enrere. Davant la situació d'aquell pobre home, es commou fins a les entranyes. La tendresa el desborda. Com no voldrà netejar-lo ell, que només viu mogut per la compassió de Déu envers els seus fills i filles més indefensos i menyspreats?

Sense dubtar-ho, tocà amb la mà la seva pell menyspreada pels purs. Sap que està prohibit per la llei i que, amb aquest gest, està reafirmant la transgressió iniciada pel leprós. Només el mou la compassió: «Sí que ho vull: queda pur».

Això és el que vol el Déu encarnat en Jesús: netejar el món d'exclusions que van contra la seva compassió de Pare. No és Déu qui exclou, sinó les nostres lleis i institucions. No és Déu qui margina, sinó nosaltres. D'ara endavant, tothom ha de tenir clar que a ningú s'ha d'excloure en nom de Jesús.

Seguir-lo a ell significa no horroritzar-nos davant cap "impur". No retirar cap exclòs la nostra acollida. Per a Jesús, el primer és la persona que pateix i no la norma. Posar sempre per davant la norma és la millor manera d'anar perdent la sensibilitat de Jesús davant els menyspreats i rebutjats. La millor manera de viure sense compassió.

En pocs llocs és més recognoscible l'Esperit de Jesús que en aquestes persones que ofereixen suport i amistat gratuïta a prostitutes indefenses, que acompanyen malalts de sida oblidats per tothom, que defensen homosexuals que no poden viure dignament la seva condició... Ells ens recorden que en el cor de Déu hi caben tots.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.