Diuen que diuen que han dit...: de desembre 2014

divendres, 26 de desembre del 2014

José Antonio Pagola - Senyera combatuda

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

Senyera combatuda

Sagrada Família (B). Lc 2,22-40

Simeó és un personatge entranyable. El imaginem gairebé sempre com un sacerdot ancià del Temple, però res d'això se'ns diu en el text. Simeó és un home bo del poble, que guarda en el seu cor l'esperança de veure un dia "el consol" que tant necessiten. "Impulsat per l'Esperit de Déu", puja al temple en el moment en què estan entrant Maria, Josep i el seu nen Jesús.

La trobada és commovedora. Simeó reconeix en el nen, que porta amb si aquella parella pobra de jueus piadosos, el Salvador que porta tants anys esperant. L'home se sent feliç. En un gest atrevit i maternal, "pren el nen en els seus braços" amb amor i afecte gran. Beneeix Déu i beneeix els pares. Sens dubte, l'evangelista el presenta com a model. Així hem d'acollir el Salvador.

Però, de sobte, es dirigeix a Maria i el seu rostre canvia. Les seves paraules no presagien res tranquil·litzador: «Una espasa et traspassarà l'ànima». Aquest nen el que té en els seus braços serà una «senyera combatuda»: font de conflictes i enfrontaments. Jesús farà que «uns caiguin i altres s'aixequin». Uns ho acolliran i la seva vida adquirirà una dignitat nova: la seva existència s'omplirà de llum i d'esperança. Altres ho rebutjaran i la seva vida es farà malbé: el rebuig a Jesús serà la seva ruïna.

En prendre postura davant Jesús, «es revelaran els sentiments amagats als cors de molts». Ell posarà al descobert el que hi ha en el més profund de les persones. L'acollida d'aquest nen demana un canvi profund. Jesús no ve a portar tranquil·litat, sinó a generar un procés dolorós i conflictiu de conversió radical.

Sempre és així. També avui. Una Església que prengui seriosament la seva conversió a Jesucrist, no serà mai un espai de tranquil·litat sinó de conflicte. No és possible una relació més vital amb Jesús sense fer passos cap a majors nivells de veritat. I això és sempre dolorós per a tots.

Com més ens apropem a Jesús, millor veurem les nostres incoherències i desviacions; el que hi ha de veritat o de mentida en el nostre cristianisme; el que hi ha de pecat en els nostres cors i les nostres estructures, en les nostres vides i la nostra teologia.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

dissabte, 20 de desembre del 2014

José Antonio Pagola - Un anunci sorprendent

Un anunci sorprendent

Diumenge IV d'Advent (B). Lc 1,26-38

Lluc narra l'anunci del naixement de Jesús en estret paral·lelisme amb el del Baptista. El contrast entre les dues escenes és tan sorprenent que ens permet entreveure amb llums noves el Misteri del Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista passa a Jerusalem, la grandiosa capital d'Israel, centre polític i religiós del poble jueu. El naixement de Jesús s'anuncia en un poble desconegut de les muntanyes de Galilea. Un llogaret sense relleu algun, anomenat Natzaret, d'on ningú espera que pugui sortir res de bo. Anys més tard, aquests pobles humils acolliran el missatge de Jesús anunciant la bondat de Déu. Jerusalem per contra el rebutjarà. Gairebé sempre, són els petits i insignificants els que millor entenen i acullen el Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista té lloc en l'espai sagrat del temple. El de Jesús en una casa pobre d'un poblet. Jesús es farà present allà on la gent viu, treballa, gaudeix i pateix. Viu entre ells alleugerint el sofriment i oferint el perdó del Pare. Déu s'ha fet carn, no per romandre als temples, sinó per «fer estada entre els homes» i compartir la nostra vida.

L'anunci del naixement del Baptista l'escolta un home venerable, el sacerdot Zacaries, durant una solemne celebració ritual. El de Jesús se li fa a Maria, una jove d'uns dotze anys. No s'indica on és ni què està fent. A qui pot interessar el treball d'una dona? No obstant això, Jesús, el Fill de Déu encarnat, mirarà a les dones de manera diferent, defensarà la seva dignitat i les acollirà entre els seus deixebles.

Finalment, del Baptista s'anuncia que naixerà de Zacaries i Isabel, una parella estèril, beneïda per Déu. De Jesús es diu alguna cosa absolutament nova: El Messies naixerà de Maria, una jove verge. L'Esperit de Déu estarà en l'origen de la seva aparició en el món. Per això, «serà anomenat Fill de Déu». El Salvador del món no neix com a fruit de l'amor d'uns esposos que s'estimen mútuament. Neix com a fruit de l'Amor de Déu a tota la humanitat. Jesús no és un regal que ens fan Maria i Josep. És un regal que ens fa Déu.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

dijous, 11 de desembre del 2014

José Antonio Pagola - Aplaneu el camí vers Jesús

Aplaneu el camí vers Jesús

Diumenge III d'Advent (B). Jn 1,6-8.19-28

«Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi». Aquestes paraules les pronuncia el Baptista referint-se a Jesús, que es mou ja entre els que s'acosten al Jordà a batejar-se, tot i que encara no s'ha manifestat. Precisament tota la seva preocupació és «aplanar el camí» perquè aquella gent pugui creure en ell. Així presentaven les primeres generacions cristianes la figura del Baptista.

Però les paraules del Baptista estan redactades de tal manera que, llegides avui pels que ens diem cristians, provoquen en nosaltres preguntes inquietants. Jesús està enmig nostre, però ho coneixem de veritat?, combreguem amb ell?, li seguim de prop?

És cert que a l'Església estem sempre parlant de Jesús. En teoria no hi ha més important per a nosaltres. Però després se'ns veu girar tant sobre les nostres idees, projectes i activitats que, no poques vegades, Jesús queda en un segon pla. Som nosaltres mateixos els que, sense adonar-nos, el "ocultem" amb el nostre protagonisme.

Potser, la major desgràcia del cristianisme és que hi hagi tants homes i dones que es diuen "cristians", en el cor Jesús està absent. No el coneixen. No vibren amb ell. No els atrau ni sedueix. Jesús és una figura inerta i apagada. Està mut. No els diu res especial que encoratgi les seves vides. La seva existència no està marcada per Jesús.

Aquesta Església necessita urgentment testimonis de Jesús, creients que s'assemblin més a ell, cristians que, amb la seva manera de ser i de viure, facilitin el camí per creure en Crist. Necessitem testimonis que parlin de Déu com parlava ell, que comuniquin el seu missatge de compassió com ho feia ell, que contagiïn confiança en el Pare com ell.

De què serveixen les nostres catequesi i predicacions si no condueixen a conèixer, estimar i seguir amb més fe i més goig Jesucrist? En què queden les nostres eucaristies si no ajuden a combregar de manera més viva amb Jesús, amb el seu projecte i amb el seu lliurament crucificat a tots? A l'Església ningú és "la Llum", però tots podem irradiar amb la nostra vida. Ningú és "la Paraula de Déu", però tots podem ser una veu que convida i encoratja a centrar el cristianisme en Jesucrist.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

divendres, 5 de desembre del 2014

José Antonio Pagola - Confessar els nostres pecats

Confessar els nostres pecats

Diumenge II d'Advent (B). Mc 1,1-8

«Comença l'evangeli de Jesucrist, Fill de Déu». Aquest és l'inici solemne i joiós de l'evangeli de Marc. Però, a continuació, de manera abrupta i sense cap advertiment, comença a parlar de la urgent conversió que necessita viure tot el poble per acollir el seu Messies i Senyor.

Al desert apareix un profeta diferent. Ve a «preparar el camí del Senyor». Aquest és el seu gran servei a Jesús. La seva crida no s'adreça només a la consciència individual de cadascú. El que busca Joan va més enllà de la conversió moral de cada persona. Es tracta de preparar el camí del Senyor, un camí concret i ben definit, el camí que seguirà Jesús defraudant les expectatives convencionals de molts.

La reacció del poble és commovedora. Segons l'evangelista, deixen Judea i Jerusalem i marxen al "desert" per escoltar la veu que els crida. El desert els recorda la seva antiga fidelitat a Déu, el seu amic i aliat, però, sobretot, és el millor lloc per escoltar la crida a la conversió.

Allà el poble pren consciència de la situació en què viuen; experimenten la necessitat de canviar; reconeixen els seus pecats sense posar-se les culpes els uns als altres; senten necessitat de salvació. Segons Marc, «confessaven els seus pecats» i Joan «els batejava».

La conversió que necessita la nostra manera de viure el cristianisme no es pot improvisar. Requereix un temps llarg de recolliment i treball interior. Passaran anys fins que fem més veritat en l'Església i reconeguem la conversió que necessitem per acollir més fidelment Jesucrist en el centre del nostre cristianisme.

Aquesta pot ser avui la nostra temptació. No anar al "desert". Eludir la necessitat de conversió. No escoltar cap veu que ens convidi a canviar. Distreure'ns amb qualsevol cosa, per oblidar les nostres pors i dissimular la nostra falta de coratge per acollir la veritat de Jesucrist.

La imatge del poble jueu confessant els seus pecats és admirable. No necessitem els cristians d'avui fer un examen de consciència col·lectiu, a tots els nivells, per reconèixer els nostres errors i pecats? Sense aquest reconeixement, és possible preparar el camí del Senyor?

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.