José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Reconèixer el pecat
Diumenge V de durant l'any (C). Lc 5,1-11
El relat de "la pesca miraculosa" al llac de Galilea va ser molt popular entre els primers cristians. Diversos evangelistes recullen l'episodi, però només Lluc culmina la narració amb una escena commovedora que té per protagonista a Simó Pere, deixeble creient i pecador al mateix temps.
Pere és un home de fe, seduït per Jesús. Les seves paraules tenen per a ell més força que la seva pròpia experiència. Pere sap que ningú es posa a pescar al migdia al llac, sobretot si no ha capturat res a la nit. Però se l'ha dit Jesús i Pere confia totalment en ell: «Ja que vós ho dieu calaré les xarxes».
Pere és, al mateix temps, un home de cor sincer. Sorprès per l'enorme pesca obtinguda, es llançà als genolls de Jesús i amb una espontaneïtat admirable li diu: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador». Pere reconeix, davant de tots, el seu pecat i la seva absoluta indignitat per conviure de prop amb Jesús.
Jesús no s'espanta de tenir al costat de si a un deixeble pecador. Al contrari, si se sent pecador, Pere podrà comprendre millor el seu missatge de perdó per a tots i la seva acollida a pecadors i indesitjables. «No tinguis por: des d'ara seràs pescador d'homes». Jesús li treu la por de ser un deixeble pecador i l'associa a la seva missió de reunir i convocar homes i dones de tota condició a entrar en el projecte salvador de Déu.
Per què l'Església es resisteix tant a reconèixer els seus pecats i confessar la seva necessitat de conversió? L'Església és de Jesucrist, però ella no és Jesucrist. A ningú pot estranyar que en ella hagi pecat. L'Església és "santa" perquè viu animada per l'Esperit Sant de Jesús, però és "pecadora" perquè no poques vegades es resisteix a aquest Esperit i s'allunya de l'evangeli. El pecat està en els creients i en les institucions; en la jerarquia i en el poble de Déu; en els pastors i en les comunitats cristianes. Tots necessitem conversió.
És molt greu habituar-nos a ocultar la veritat ja que ens impedeix comprometre'ns en una dinàmica de conversió i renovació. D'altra banda, no és més evangèlica una Església fràgil i vulnerable que té el coratge de reconèixer el seu pecat, que una institució obstinada inútilment a ocultar al món les seves misèries? No són més creïbles les nostres comunitats quan col·laboren amb Crist en la tasca evangelitzadora, reconeixent humilment els seus pecats i es compromet a una vida cada vegada més evangèlica? No tenim molt a aprendre també avui del gran apòstol Pere reconeixent el seu pecat als peus de Jesús?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.