José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
On som nosaltres?
Diumenge III de quaresma (C). Lc 13,1-9
Uns desconeguts li comuniquen a Jesús la notícia de l'horrible matança d'uns galileus al recinte sagrat del temple. L'autor ha estat, una vegada més, Pilat. El que més els horroritza és que la sang d'aquells homes s'hagi barrejat amb la sang dels animals que estaven oferint a Déu.
No sabem per què van a Jesús. Desitgen que se solidaritzi amb les víctimes? Volen que els expliqui quin horrible pecat han pogut cometre per merèixer una mort tan ignominiosa? I si no han pecat, per què Déu ha permès aquella mort sacrílega en el seu propi temple?
Jesús respon recordant un altre esdeveniment dramàtic passat a Jerusalem: la mort de divuit persones aixafades per la caiguda d'una torrassa de la muralla propera a la piscina de Siloè. Doncs bé, de tots dos successos fa Jesús la mateixa afirmació: les víctimes no eren més pecadors que tots els altres. I acaba la seva intervenció amb la mateixa advertència: «si no us convertiu, tots acabareu igual».
La resposta de Jesús fa pensar. Primer de tot, rebutja la creença tradicional que les desgràcies són un càstig de Déu. Jesús no pensa en un Déu "justicier" que va castigant els seus fills i filles repartint aquí o allà malalties, accidents o desgràcies, com a resposta als seus pecats.
Després, canvia la perspectiva del plantejament. No s'atura en elucubracions teòriques sobre l'origen últim de les desgràcies, parlant de la culpa de les víctimes o de la voluntat de Déu. Gira els ulls cap als presents i els enfronta amb si mateixos: han d'escoltar en aquests esdeveniments la crida de Déu a la conversió i al canvi de vida.
Com llegir les tragèdies que passen al món des de l'actitud de Jesús? Certament, el primer no és preguntar-nos on està Déu, sinó on som nosaltres. La pregunta que pot encaminar cap a una conversió no és «per què permet Déu aquesta horrible desgràcia?», sinó «com consentim nosaltres que tants éssers humans visquin en la misèria, indefensos, morint en els nostres carrers...?».
Al Déu crucificat no el trobarem demanant-li comptes a una divinitat llunyana, sinó identificant-nos amb les víctimes. No ho descobrirem protestant de la seva indiferència o negant la seva existència, sinó col·laborant de mil maneres per mitigar el dolor a Haití i al món sencer. Llavors, potser, intuirem entre llums i ombres que Déu està en les víctimes, defensant la seva dignitat eterna, i en els que lluiten contra el mal, encoratjant el seu combat.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.