José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Identificar les tentacions
Diumenge I de quaresma (C). Lc 4,1-13
Segons els evangelis, les temptacions experimentades per Jesús no són pròpiament d'ordre moral. Són plantejaments en els quals se li proposen maneres falses d'entendre i viure la seva missió. Per això, la seva reacció ens serveix de model per al nostre comportament moral, però, sobretot, ens alerta per no desviar-nos de la missió que Jesús ha confiat als seus seguidors.
Primer de tot, les seves temptacions ens ajuden a identificar amb més lucidesa i responsabilitat les que pot experimentar avui la seva Església i els qui la formem. Com serem una Església fidel a Jesús si no som conscients de les temptacions més perilloses que ens poden desviar avui del seu projecte i estil de vida?
A la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar Déu per convertir les pedres en pans i saciar així la seva fam. No seguirà aquest camí. No viurà buscant el seu propi interès. No utilitzarà el Pare de manera egoista. S'alimentarà de la Paraula viva de Déu.
Aquesta és probablement la temptació més greu dels cristians dels països rics: utilitzar la religió per completar el nostre benestar material, tranquil·litzar les nostres consciències i buidar el nostre cristianisme de compassió, vivint sords a la veu de Déu que ens segueix cridant «on són els vostres germans?»
A la segona temptació, Jesús renuncia a obtenir poder i glòria a condició de sotmetre com tots els poderosos als abusos, mentides i injustícies en què es basa el poder inspirat pel "dimoni". El regne de Déu no s'imposa, s'ofereix amb amor, només adorarà el Déu dels pobres, febles i indefensos.
En aquests temps de pèrdua de poder social és temptador per a l'Església intentar recuperar "el poder i la glòria" d'altres temps pretenent fins i tot un poder absolut sobre la societat. Estem perdent una oportunitat històrica per entrar per un camí nou de servei humil i d'acompanyament fratern a l'home i la dona d'avui, tan necessitats d'amor i d'esperança.
A la tercera temptació, Jesús renuncia a complir la seva missió recorrent a l'èxit fàcil i l'ostentació. No serà un Messies triomfalista. Mai posarà Déu al servei de la seva vanaglòria. Estarà entre els seus com el qui serveix.
Sempre serà temptador per a alguns utilitzar l'espai religiós per buscar reputació, renom i prestigi. Poques coses són més ridícules en el seguiment a Jesús que l'ostentació i la recerca d'honors. Fan mal a l'Església i la buiden de veritat.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.