José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Nova espiritualitat
Baptisme del Senyor (C). Lc 3,15-16.21.22
Espiritualitat és una paraula desafortunada. Per a molts només pot significar una cosa inútil, allunyat de la vida real. Per a què pot servir? El que interessa és el concret i pràctic, el material, no l'espiritual.
No obstant això, l'esperit d'una persona és quelcom valorat en la societat moderna, ja que indica el més profund i decisiu de la seva vida: la passió que l'anima, la seva inspiració última, el que contagia als altres, el que aquesta persona va posant al món.
L'esperit encoratja els nostres projectes i compromisos, configura el nostre horitzó de valors i la nostra esperança. Segons sigui el nostre esperit, així serà la nostra espiritualitat. I així serà també la nostra religió i la nostra vida sencera.
Els textos que ens han deixat els primers cristians ens mostren que viuen la seva fe en Jesucrist com un fort moviment espiritual. Se senten habitats per l'Esperit de Jesús. Només és cristià qui ha estat batejat amb aquest Esperit. «El que no tingués l'Esperit de Crist no li pertany». Animats per aquest Esperit, ho viuen tot de manera nova.
El primer que canvia radicalment és la seva experiència de Déu. No viuen ja amb "esperit d'esclaus", aclaparats per la por a Déu, sinó amb "esperit de fills" que se senten estimats de manera incondicional i sense límits per un Pare. L'Esperit de Jesús els fa cridar en el fons del seu cor: «Abba, Pare!». Aquesta experiència és el primer que tothom hauria de trobar a les comunitats de Jesús.
Canvia també la seva manera de viure la religió. Ja no se senten "presoners de la llei", les normes i els preceptes, sinó alliberats per l'amor. Ara coneixen el que és viure amb "un esperit nou", escoltant la crida de l'amor i no amb la lletra vella, ocupats en complir obligacions religioses. Aquest és el clima que entre tots hem de cuidar i promoure en les comunitats cristianes, si volem viure com Jesús.
Descobreixen també el veritable contingut del culte a Déu. El que agrada al Pare no són els ritus buits d'amor, sinó que visquem «en esperit i en veritat». Aquesta vida viscuda amb l'esperit de Jesús i la veritat del seu evangeli és per als cristians el seu autèntic culte espiritual.
No hem d'oblidar el que Pau de Tars deia a les seves comunitats: «No apagueu l'Esperit». Una església apagada, buida l'esperit de Crist, no pot viure ni comunicar la seva veritable Novetat. No pot assaborir ni encomanar la seva Bona Notícia. Tenir cura de la espiritualitat cristiana és revifar la nostra religió.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.