José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
En la mateixa direcció
Diumenge II de durant l'any (C). Lc 1,1-4; 4,14-21
Abans de començar a narrar l'activitat de Jesús, Lluc vol deixar molt clar als seus lectors quina és la passió que impulsa al Profeta de Galilea i quina és la meta de tota la seva actuació. Els cristians han de saber en quina direcció empeny a Jesús l'Esperit de Déu, ja que seguir-lo és precisament caminar en la seva mateixa direcció.
Lluc descriu amb tot detall el que fa Jesús a la sinagoga del seu poble: es posa dret, rep el llibre sagrat, busca ell mateix un passatge d'Isaïes, llegeix el text, tanca el llibre, el torna i s'asseu. Tots han d'escoltar amb atenció les paraules escollides per Jesús ja exposen la tasca a la qual se sent enviat per Déu.
Sorprenentment, el text no parla d'organitzar una religió més perfecta o d'implantar un culte més digne, sinó de comunicar alliberament, esperança, llum i gràcia als més pobres i desgraciats. Això és el que llegeix. «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor». En acabar, els diu: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura».
L'Esperit de Déu està en Jesús enviant-lo als pobres, orientant tota la seva vida cap als més necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta direcció hem de treballar els seus seguidors. Aquesta és l'orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol imprimir a la història humana. Els últims han de ser els primers a conèixer aquesta vida més digna, alliberada i feliç que Déu vol ja des d'ara per tots els seus fills i filles.
No ho hem d'oblidar. La "opció pels pobres" no és un invent d'uns teòlegs del segle vint, ni una moda posada en circulació després del Vaticà II. És l'opció de l'Esperit de Déu que anima la vida sencera de Jesús, i que els seus seguidors hem d'introduir en la història humana. Ho deia Pau VI: és un deure de l'Església «ajudar que neixi l'alliberament… i fer que sigui total».
No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l'Església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberador pels que més pateixen, què evangeli estem predicant? A què Jesús estem seguint? Què espiritualitat estem promovent? Dit de manera clara: quina impressió tenim a l'església actual? Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.