José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Trets de Maria
Diumenge IV d'Advent (C). Lc 1,39-45
La visita de Maria a Isabel li permet a l'evangelista Lluc posar en contacte al Baptista i Jesús abans fins i tot d'haver nascut. L'escena està carregada d'una atmosfera molt especial. Les dues van a ser mares. Les dues han estat cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha homes. Zacaries ha quedat mut. Josep és sorprenentment absent. Les dues dones ocupen tota l'escena.
Maria que ha arribat de pressa des de Natzaret es converteix en la figura central. Tot gira al voltant d'ella i el seu Fill. La seva imatge brilla amb uns trets més genuïns que molts altres que li han estat afegits posteriorment a partir d'advocacions i títols més allunyats del clima dels evangelis.
Maria, «la mare del meu Senyor». Així ho proclama Isabel a crits i plena de l'Esperit Sant. És cert: per als seguidors de Jesús, Maria és, primer de tot, la Mare de nostre Senyor. Aquest és el punt de partida de tota la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. Són inseparables. Beneïda per Déu entre totes les dones, ella ens ofereix Jesús, fruit beneït del seu ventre.
Maria, la creient. Isabel la declara feliç perquè ha cregut. Maria és gran no simplement per la seva maternitat biològica, sinó per haver acollit amb fe la crida de Déu a ser Mare del Salvador. Ha sabut escoltar Déu; ha guardat la seva Paraula dins del seu cor; l'ha meditat; l'ha posat en pràctica complint fidelment la seva vocació. Maria és Mare creient.
Maria, la evangelitzadora. Maria ofereix a tots la salvació de Déu que ha acollit en el seu propi Fill. Aquesta és la seva gran missió i el seu servei. Segons el relat, Maria evangelitza no només amb els seus gestos i paraules, sinó perquè allà a on va porta amb si la persona de Jesús i el seu Esperit. Això és l'essencial de l'acte evangelitzador.
Maria, portadora d'alegria. La salutació de Maria encomana l'alegria que brolla del seu Fill Jesús. Ella ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». Ara, des d'una actitud de servei i d'ajuda als que la necessiten, Maria irradia la Bona Notícia de Jesús, el Crist, al qual sempre porta amb si. Ella és per a l'Església el millor model d'una evangelització joiosa.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.