José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Repartir a qui no té
Diumenge III d'Advent (C). Lc 3,10-18
La paraula del Baptista des del desert va tocar el cor de la gent. La seva crida a la conversió i l'inici d'una vida més fidel a Déu va despertar en molts d'ells una pregunta concreta: «Què hem de fer?» És la pregunta que brolla sempre en nosaltres quan escoltem una crida radical i no sabem com concretar la nostra resposta.
El Baptista no els proposa ritus religiosos ni tampoc normes ni preceptes. No es tracta pròpiament de fer coses ni d'assumir deures, sinó de ser d'una altra manera, viure de manera més humana, desplegar una cosa que està ja en el nostre cor: el desig d'una vida més justa, digna i fraterna.
El més decisiu i realista és obrir el nostre cor a Déu mirant atentament a les necessitats dels que pateixen. El Baptista sap resumir la seva resposta amb una fórmula genial per la seva simplicitat i veritat: «Qui tingui dos vestits, que en doni al que no en té, i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres». Així de simple i clar.
Què podem dir davant aquestes paraules els que vivim en un món on més d'un terç de la humanitat viu en la misèria lluitant cada dia per sobreviure, mentre nosaltres seguim omplint els nostres armaris amb tota mena de vestits i tenim els nostres frigorífics plens de menjar?
I què podem dir els cristians davant aquesta crida tan senzilla i tan humana? No hem de començar a obrir els ulls del nostre cor per prendre consciència més viva d'aquesta insensibilitat i esclavitud que ens manté sotmesos a un benestar que ens impedeix ser més humans?
Mentre nosaltres seguim preocupats, i amb raó, de molts aspectes del moment actual del cristianisme, no ens adonem que vivim captius d'una religió burgesa. El cristianisme, tal com nosaltres el vivim, no sembla tenir força per transformar la societat del benestar. Al contrari, és aquesta la que està desvirtuant el millor de la religió de Jesús, buidant el nostre seguiment a Crist de valors tan genuïns com la solidaritat, la defensa dels pobres, la compassió i la justícia.
Per això, hem de valorar i agrair molt més l'esforç de tantes persones que es rebel·len contra aquest “captivitat”, comprometent-se en gestos concrets de solidaritat i conreant un estil de vida més senzill, auster i humà.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.