Diuen que diuen que han dit...: de desembre 2015

dijous, 17 de desembre del 2015

José Antonio Pagola - Trets de Maria

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

Trets de Maria

Diumenge IV d'Advent (C). Lc 1,39-45

La visita de Maria a Isabel li permet a l'evangelista Lluc posar en contacte al Baptista i Jesús abans fins i tot d'haver nascut. L'escena està carregada d'una atmosfera molt especial. Les dues van a ser mares. Les dues han estat cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha homes. Zacaries ha quedat mut. Josep és sorprenentment absent. Les dues dones ocupen tota l'escena.

Maria que ha arribat de pressa des de Natzaret es converteix en la figura central. Tot gira al voltant d'ella i el seu Fill. La seva imatge brilla amb uns trets més genuïns que molts altres que li han estat afegits posteriorment a partir d'advocacions i títols més allunyats del clima dels evangelis.

Maria, «la mare del meu Senyor». Així ho proclama Isabel a crits i plena de l'Esperit Sant. És cert: per als seguidors de Jesús, Maria és, primer de tot, la Mare de nostre Senyor. Aquest és el punt de partida de tota la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. Són inseparables. Beneïda per Déu entre totes les dones, ella ens ofereix Jesús, fruit beneït del seu ventre.

Maria, la creient. Isabel la declara feliç perquè ha cregut. Maria és gran no simplement per la seva maternitat biològica, sinó per haver acollit amb fe la crida de Déu a ser Mare del Salvador. Ha sabut escoltar Déu; ha guardat la seva Paraula dins del seu cor; l'ha meditat; l'ha posat en pràctica complint fidelment la seva vocació. Maria és Mare creient.

Maria, la evangelitzadora. Maria ofereix a tots la salvació de Déu que ha acollit en el seu propi Fill. Aquesta és la seva gran missió i el seu servei. Segons el relat, Maria evangelitza no només amb els seus gestos i paraules, sinó perquè allà a on va porta amb si la persona de Jesús i el seu Esperit. Això és l'essencial de l'acte evangelitzador.

Maria, portadora d'alegria. La salutació de Maria encomana l'alegria que brolla del seu Fill Jesús. Ella ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». Ara, des d'una actitud de servei i d'ajuda als que la necessiten, Maria irradia la Bona Notícia de Jesús, el Crist, al qual sempre porta amb si. Ella és per a l'Església el millor model d'una evangelització joiosa.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

dijous, 10 de desembre del 2015

José Antonio Pagola - Repartir a qui no té

Repartir a qui no té

Diumenge III d'Advent (C). Lc 3,10-18

La paraula del Baptista des del desert va tocar el cor de la gent. La seva crida a la conversió i l'inici d'una vida més fidel a Déu va despertar en molts d'ells una pregunta concreta: «Què hem de fer?» És la pregunta que brolla sempre en nosaltres quan escoltem una crida radical i no sabem com concretar la nostra resposta.

El Baptista no els proposa ritus religiosos ni tampoc normes ni preceptes. No es tracta pròpiament de fer coses ni d'assumir deures, sinó de ser d'una altra manera, viure de manera més humana, desplegar una cosa que està ja en el nostre cor: el desig d'una vida més justa, digna i fraterna.

El més decisiu i realista és obrir el nostre cor a Déu mirant atentament a les necessitats dels que pateixen. El Baptista sap resumir la seva resposta amb una fórmula genial per la seva simplicitat i veritat: «Qui tingui dos vestits, que en doni al que no en té, i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres». Així de simple i clar.

Què podem dir davant aquestes paraules els que vivim en un món on més d'un terç de la humanitat viu en la misèria lluitant cada dia per sobreviure, mentre nosaltres seguim omplint els nostres armaris amb tota mena de vestits i tenim els nostres frigorífics plens de menjar?

I què podem dir els cristians davant aquesta crida tan senzilla i tan humana? No hem de començar a obrir els ulls del nostre cor per prendre consciència més viva d'aquesta insensibilitat i esclavitud que ens manté sotmesos a un benestar que ens impedeix ser més humans?

Mentre nosaltres seguim preocupats, i amb raó, de molts aspectes del moment actual del cristianisme, no ens adonem que vivim captius d'una religió burgesa. El cristianisme, tal com nosaltres el vivim, no sembla tenir força per transformar la societat del benestar. Al contrari, és aquesta la que està desvirtuant el millor de la religió de Jesús, buidant el nostre seguiment a Crist de valors tan genuïns com la solidaritat, la defensa dels pobres, la compassió i la justícia.

Per això, hem de valorar i agrair molt més l'esforç de tantes persones que es rebel·len contra aquest “captivitat”, comprometent-se en gestos concrets de solidaritat i conreant un estil de vida més senzill, auster i humà.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

divendres, 4 de desembre del 2015

José Antonio Pagola - En el marc del desert

En el marc del desert

Diumenge II d'Advent (C). Lc 3,1-6

Lluc té interès en precisar amb detall els noms dels personatges que controlen en aquell moment les diferents esferes del poder polític i religiós. Ells són els qui ho planifiquen i dirigeixen tot. No obstant això, l'esdeveniment decisiu de Jesucrist es prepara i ven fora del seu àmbit d'influència i poder, sense que ells s'assabentin ni decideixin res.

Així apareix sempre l'essencial en el món i en les nostres vides. Així penetra en la història humana la gràcia i la salvació de Déu. L'essencial no està en mans dels poderosos. Lluc diu concisament que “Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert”, no a la Roma imperial ni al recinte sagrat del Temple de Jerusalem.

Enlloc es pot escoltar millor que al desert la crida de Déu a canviar el món. El desert és el territori de la veritat. El lloc on es viu de l'essencial. No hi ha lloc per el superflu. No es pot viure acumulant coses sense necessitat. No és possible el luxe ni l'ostentació. El decisiu és buscar el camí encertat per orientar la vida.

Per això, alguns profetes enyoraven tant el desert, símbol d'una vida més senzilla i millor arrelada en l'essencial, una vida encara sense distorsionar per tantes infidelitats a Déu i tantes injustícies amb el poble. En aquest marc del desert, el Baptista anuncia el símbol grandiós del Baptisme, punt de partida de conversió, purificació, perdó i inici de vida nova.

Com respondre avui a aquesta crida? El Baptista ho resumeix en una imatge presa d'Isaïes: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Les nostres vides estan sembrades d'obstacles i resistències que impedeixen o dificulten l'arribada de Déu als nostres cors i comunitats, a la nostra Església i al nostre món. Déu està sempre a prop. Som nosaltres els que hem d'obrir camins per acollir-lo encarnat en Jesús.

Les imatges d'Isaïes conviden a compromisos molt bàsics i fonamentals: tenir cura millor l'essencial sense distreure'ns en allò secundari; rectificar el que hem anat deformant entre tots; redreçar camins torts; afrontar la veritat real de les nostres vides per recuperar un tarannà de conversió. Hem de cuidar bé els batejos dels nostres nens, però el que necessitem tots és un baptisme de conversió.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.