José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Confiança i responsabilitat
Ascensió del Senyor (B). Mc 16,15-20
A l'evangeli original de Marc se li va afegir en algun moment un apèndix on es recull aquest mandat final de Jesús: «Aneu per tot el món i anuncieu l'Evangeli a tota la creació». L'Evangeli no ha de quedar a l'interior del petit grup dels seus deixebles. Han de sortir i desplaçar-se per aconseguir al món sencer i portar la Bona Notícia a tots els pobles, a tota la creació.
Sens dubte, aquestes paraules eren escoltades amb entusiasme quan els cristians estaven en plena expansió i les seves comunitats es multiplicaven per tot l'Imperi, però com escoltar avui quan ens veiem impotents per retenir els qui abandonen les nostres esglésies perquè no senten ja necessitat de la nostra religió?
El primer és viure des de la confiança absoluta en l'acció de Déu. Ens ho ha ensenyat Jesús. Déu continua treballant amb amor infinit el cor i la consciència de tots els seus fills i filles, encara que nosaltres els considerem "ovelles perdudes". Déu no està bloquejat per cap crisi.
No està esperant que des de l'Església posem en marxa els nostres plans de restauració o els nostres projectes d'innovació. Ell segueix actuant en l'Església i fora de l'Església. Ningú viu abandonat per Déu, encara que no hagi sentit mai parlar de l'Evangeli de Jesús.
Però tot això no ens dispensa de la nostra responsabilitat. Hem de començar a fer-nos noves preguntes: Per què camins va buscant Déu als homes i dones de la cultura moderna? Com vol fer present l'home i la dona dels nostres dies la Bona Notícia de Jesús?
Hem de preguntar-nos encara una mica més: Quines trucades ens està fent Déu per transformar la nostra forma tradicional de pensar, expressar, celebrar i encarnar la fe cristiana de manera que propiciem l'acció de Déu a l'interior de la cultura moderna? No correm el risc de convertir-nos, amb la nostra inèrcia i immobilisme, en fre i obstacle cultural perquè l'Evangeli s'encarni en la societat contemporània?
Ningú sap com serà la fe cristiana en el món nou que està emergint, però, difícilment serà "clonació" del passat. L'Evangeli té força per inaugurar un cristianisme nou.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.