José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
No desviar-nos de l'amor
Diumenge VI de Pasqua (B). 15,9-17
L'evangelista Joan posa en boca de Jesús un llarg discurs de comiat en el qual es recullen, amb una intensitat especial, alguns trets fonamentals que han de recordar els seus deixebles al llarg dels temps per ser fidels a la seva persona i al seu projecte. També en els nostres dies.
«Manteniu-vos en l’amor que us tinc». És el primer. No es tracta només de viure en una religió, sinó de viure en l'amor amb què ens estima Jesús, l'amor que rep del Pare. Ser cristià no és en primer lloc un assumpte doctrinal, sinó una qüestió d'amor. Al llarg dels segles, els deixebles coneixeran incerteses, conflictes i dificultats de tot ordre. L'important serà sempre no desviar-se del amor.
Romandre en l'amor de Jesús no és una cosa teòrica ni buit de contingut. Consisteix en guardar els seus manaments, que ell mateix resumeix seguida al manament de l'amor fratern: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». El cristià troba en la seva religió molts manaments. El seu origen, la seva naturalesa i la seva importància són diversos i desiguals. Amb el pas del temps, les normes es multipliquen. Només del manament de l'amor diu Jesús: «Aquest mandat és el meu». En qualsevol època i situació, el decisiu per al cristianisme és no sortir de l'amor fratern.
Jesús no presenta aquest manament de l'amor com una llei que ha de regir la nostra vida fent-la més dura i pesada, sinó com una font d'alegria: «Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena». Quan entre nosaltres manca veritable amor, es crea un buit que res ni ningú pot omplir d'alegria.
Sense amor no és possible fer passos cap a un cristianisme més obert, cordial, alegre, senzill i amable on puguem viure com a amics de Jesús, segons l'expressió evangèlica. No sabrem com generar alegria. Encara sense voler-ho, seguirem cultivant un cristianisme trist, ple de queixes, ressentiments, laments i neguit.
Al nostre cristianisme li falta, amb freqüència, l'alegria del que es fa i es viu amb amor. Al nostre seguiment a Jesucrist li falta l'entusiasme de la innovació, i li sobra la tristesa del que es repeteix sense la convicció d'estar reproduint el que Jesús volia de nosaltres.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.