José Antonio Pagola - Empesos al desert

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Empesos al desert

Diumenge I de Quaresma (B). Mc 1,12-15

Marc presenta l'escena de Jesús al desert com un resum de la seva vida. Assenyalo algunes claus. Segons l'evangelista, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. No és una iniciativa seva. És l'Esperit de Déu el que el desplaça fins col·locar-lo al desert: la vida de Jesús no serà un camí d'èxit fàcil; més aviat li esperen proves, inseguretat i amenaces.

Però el desert és, al mateix temps, el millor lloc per escoltar, en silenci i solitud, la veu de Déu. El lloc al qual cal tornar en temps de crisi per obrir camins al Senyor al cor del poble. Així es pensava en l'època de Jesús.

Al desert, Jesús és temptat per Satanàs. No es diu res del contingut de les temptacions. Només que provenen de Satanàs, l'Adversari que busca la ruïna de l'ésser humà destruint el pla de Déu. Ja no tornarà a aparèixer en tot l'evangeli de Marc. Jesús ho veu actuant en tots aquells que el volen desviar de la seva missió, inclòs Pere.

El breu relat acaba amb dues imatges en fort contrast: Jesús vivia entre els animals feréstecs però l'alimentaven els àngels. Les feres, els éssers més violents de la creació, evoquen els perills que amenaçaran sempre Jesús i el seu projecte. Els àngels, els éssers més bons de la creació, evoquen la proximitat de Déu que beneeix, té cura i defensa Jesús i la seva missió.

El cristianisme està vivint moments difícils. Seguint els estudis sociològics, nosaltres parlem de crisi, secularització, rebuig per part del món modern... Però potser, des d'una lectura de fe, hem de dir alguna cosa més: No serà Déu qui ens està empenyent a aquest desert? No necessitàvem alguna cosa així per alliberar-nos de tanta vanaglòria, poder mundà, vanitat i falsos èxits acumulats inconscientment durant tants segles? Mai no hauríem triat aquests camins.

Aquesta experiència de desert, que anirà creixent en els propers anys, és un temps inesperat de gràcia i purificació que hem d'agrair a Déu. Ell seguirà cuidant el seu projecte. Només se'ns demana rebutjar amb lucidesa les temptacions que ens poden desviar una vegada més de la conversió a Jesucrist.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.