José Antonio Pagola - Anar darrere de Jesús

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Anar darrere de Jesús

Diumenge III de durant l'any (B). Mc 1,14-20

Quan el Baptista va ser detingut, Jesús va venir a Galilea i va començar a proclamar la Bona Nova de Déu. Segons Marc, no ensenya pròpiament una doctrina perquè els seus deixebles l'aprenguin i difonguin correctament. Jesús anuncia un esdeveniment que està ja passant. Ell ho està ja vivint i vol compartir la seva experiència amb tots.

Marc resumeix així el seu missatge: «Ha arribat l’hora»: ja no cal mirar cap enrere. «El Regne de Déu és a prop»: doncs vol construir un món més humà. «Convertiu-vos»: no podeu seguir com si res no estigués passant; canvieu la vostra manera de pensar i d'actuar. «Creieu en la Bona Nova». Aquest projecte de Déu és la millor notícia que podeu escoltar.

Després d'aquest solemne resum, la primera actuació de Jesús és buscar col·laboradors per tirar endavant el seu projecte. Jesús va passant vora el llac de Galilea. Ha començat el seu camí. És un profeta itinerant que cerca seguidors per fer amb ells un recorregut apassionant: viure obrint camins al regne de Déu. No és un rabí assegut en la seva càtedra, que cerca alumnes per formar una escola religiosa. Ser cristià no és aprendre doctrines, sinó seguir Jesús en el seu projecte de vida.

Qui pren la iniciativa és sempre Jesús. S'acosta, fixa la seva mirada en aquells quatre pescadors i els crida a donar una orientació nova a les seves vides. Sense la seva intervenció, no neix mai un veritable cristià. Els creients hem de viure amb més fe la presència viva de Crist i la seva mirada sobre cadascun de nosaltres. Si no és ell, qui pot donar una nova orientació a les nostres vides?

Però el més decisiu és escoltar des de dins la seva crida: «Veniu amb mi». No és tasca d'un dia. Escoltar aquesta crida significa despertar la confiança en Jesús, revifar la nostra adhesió personal a ell, tenir fe en el seu projecte, identificar-nos amb el seu programa, reproduir en nosaltres les seves actituds... i, d'aquesta manera, guanyar més persones per al seu projecte.

Aquest podria ser avui un bon lema per a una comunitat cristiana: Anar darrere de Jesús. Posar-lo al capdavant de tots. Recordar-lo cada diumenge com el líder que va per davant nostre. Generar una nova dinàmica. Centrar-ho tot en seguir més de prop Jesucrist. Les nostres comunitats cristianes es transformarien. L'Església seria diferent.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

José Antonio Pagola - Aprendre a viure

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Aprendre a viure

Diumenge II de durant l'any (B). Jn 1,35-42

L'evangelista Joan ha posat un interès especial en indicar als seus lectors com es va iniciar el petit grup de seguidors de Jesús . Tot sembla casual. El Baptista es fixa en Jesús que passava per allà i els diu als deixebles que l'acompanyen: «Mireu l'Anyell de Déu». Probablement, els deixebles no li han entès gran cosa, però comencen a seguir a Jesús . Durant un temps, caminen en silenci. No hi ha hagut encara un veritable contacte amb ell. Estan seguint a un desconegut i no saben exactament per què ni per a què.

Jesús trenca el silenci amb una pregunta: «Què busqueu?» Què espereu de mi? Voleu orientar la vostra vida en la direcció que porto jo? Són coses que cal aclarir bé. Els deixebles li diuen: «Mestre, on vius?» Quin és el secret de la teva vida? Què és viure per a tu? Pel que sembla, no busquen conèixer noves doctrines. Volen aprendre de Jesús una manera diferent de viure . Volen viure com ell.

Jesús els respon directament: «Veniu i ho veureu». Feu vosaltres mateixos l'experiència . No busqueu informació de fora. Veniu a viure amb mi i descobrireu com visc jo, des d'on oriento la meva vida, a qui em dedico, per què visc així.

Aquest és el pas decisiu que necessitem donar avui per inaugurar una fase nova en la història del cristianisme. Milions de persones es diuen cristianes, però no han experimentat un veritable contacte amb Jesús. No saben com va viure, ignoren el seu projecte. No aprenen res especial d'ell.

Mentrestant, en les nostres esglésies no tenim capacitat per engendrar nous creients. La nostra paraula ja no resulta atractiva ni creïble. Pel que sembla, el cristianisme, tal com nosaltres l'entenem i vivim, interessa cada vegada menys. Si algú se'ns apropés a preguntar: «on viviu», «què hi ha d'interessant en les vostres vides», com respondríem?

És urgent que els cristians es reuneixin en petits grups per aprendre a viure a l'estil de Jesús escoltant junts l'evangeli. Ell és més atractiu i creïble que tots nosaltres. Pot engendrar nous seguidors, ja que ensenya a viure de manera diferent i interessant.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

José Antonio Pagola - Escoltar el que diu l'Esperit

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Escoltar el que diu l'Esperit

Baptisme del Senyor (B). Mc 1,7-11

Els primers cristians vivien convençuts que per seguir Jesús és insuficient un baptisme d'aigua o un ritu semblant. Cal viure amarats del seu Esperit Sant. Per això en els evangelis es recullen de diverses maneres aquestes paraules del Baptista: «Jo us he batejat amb aigua, però ell (Jesús) us batejarà amb l'Esperit Sant».

No és estrany que en els moments de crisi recordessin de manera especial la necessitat de viure guiats, sostinguts i enfortits pel seu Esperit. L'Apocalipsi, escrit en els moments crítics que viu l'Església sota l'emperador Domicià, repeteix una i altra vegada als cristians: «Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies».

La mutació cultural sense precedents que estem vivint, ens està demanant avui als cristians una fidelitat sense precedents a l'Esperit de Jesús. Abans de pensar en estratègies i receptes pastorals davant la crisi, hem de preguntar-nos com estem acollint nosaltres l'Esperit de Jesús.

En comptes de lamentar-nos una i altra vegada de la secularització creixent, ens hem de preguntar quins camins nous està buscant avui Déu per trobar-se amb els homes i dones del nostre temps; com hem de renovar la nostra manera de pensar, de dir i de viure la fe perquè la seva Paraula pugui arribar fins als interrogants, els dubtes i les pors que brollen en el seu cor.

Abans d'elaborar projectes pensats fins als seus últims detalls, necessitem transformar la nostra mirada, la nostra actitud i la nostra relació amb el món d'avui. Necessitem semblar-nos més a Jesús. Deixar-nos treballar pel seu Esperit. Només Jesús pot donar-li a l'Església un rostre nou.

L'Esperit de Jesús continua viu i operant també avui al cor de les persones, encara que nosaltres ni ens preguntem com es relaciona amb els que s'han allunyat definitivament de l'Església. Ha arribat el moment d'aprendre a ser l'Església de Jesús per a tots, i això només ell ens ho pot ensenyar.

No hem de parlar només en termes de crisi. S'estan creant unes condicions en què l'essencial de l'evangeli pot ressonar de manera nova. Una Església més fràgil, feble i humil pot fer que l'Esperit de Jesús sigui entès i acollit amb més veritat.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

José Antonio Pagola - Acollir Déu

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Acollir Déu

Diumenge II després de Nadal (B). Jn 1,1-18

Jesús va aparèixer a Galilea quan el poble jueu vivia una profunda crisi religiosa. Portaven molt de temps sentint la llunyania de Déu. El cel estaven "tancats". Una mena de mur invisible semblava impedir la comunicació de Déu amb el seu poble. Ningú era capaç d'escoltar la seva veu. Ja no hi havia profetes. Ningú parlava impulsat pel seu Esperit.

El més dur era aquesta sensació que Déu els havia oblidat. Ja no li preocupaven els problemes d'Israel. Per què romania ocult? Per què estava tan lluny? Segurament molts recordaven l'ardent oració d'un antic profeta que deia així a Déu: «Tant de bo esquincessis el cel i baixessis».

Els primers que van escoltar l'evangeli de Marc van haver de quedar sorpresos. Segons el seu relat, en sortir de les aigües del Jordà, després de ser batejat, Jesús "va veure esquinçar el cel" i va experimentar que "l'Esperit de Déu baixava sobre ell". Per fi era possible la trobada amb Déu. Sobre la terra caminava un home ple de l'Esperit de Déu. Es deia Jesús i venia de Natzaret.

Aquest Esperit que davalla sobre ell és l'alè de Déu que crea la vida, la força que renova i cura als vivents, l'amor que ho transforma tot. Per això Jesús es dedica a alliberar la vida, guarir-la i fer-la més humana. Els primers cristians no van voler ser confosos amb els deixebles del Baptista. Ells se sentien batejats per Jesús amb el seu Esperit.

Sense aquest Esperit tot s'apaga en el cristianisme. La confiança en Déu desapareix. La fe es debilita. Jesús queda reduït a un personatge del passat, l'Evangeli es converteix en lletra morta. L'amor es refreda i l'Església no passa de ser una institució religiosa més.

Sense l'Esperit de Jesús, la llibertat s'ofega, l'alegria s'apaga, la celebració es converteix en costum, la comunió s'esquerda. Sense l'Esperit la missió s'oblida, l'esperança mor, les pors creixen, el seguiment a Jesús acaba en mediocritat religiosa.

El nostre major problema és l'oblit de Jesús i el descuit del seu Esperit. És un error pretendre aconseguir amb organització, treball, devocions o estratègies diverses el que només pot néixer de l'Esperit. Hem de tornar a l'arrel, recuperar l'Evangeli en tota la seva frescor i veritat, batejar-nos amb l'Esperit de Jesús.

No ens hem d'enganyar. Si no ens deixem revifar i recrear per aquest Esperit, els cristians no tenim res important a aportar a la societat actual, tan buida d'interioritat, tan incapacitada per a l'amor solidari i tan necessitada d'esperança.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.