José Antonio Pagola - Són amics, no adversaris

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Són amics, no adversaris

Diumenge XXVI de durant l'any (B). Mc 9,38-43.45.47-48

Malgrat els esforços de Jesús per ensenyar-los a viure com ell, al servei del Regne de Déu, fent la vida de les persones més humana, més digna i feliç, els deixebles no acaben d'entendre l'Esperit que l'anima, el seu amor gran als més necessitats i l'orientació profunda de la seva vida.

El relat de Marc és molt il·luminador. Els deixebles informen Jesús d'un fet que els ha molestat molt. Han vist a un desconegut traient dimonis. Està actuant en nom de Jesús i en la seva mateixa línia: es dedica a alliberar les persones del mal que els impedeix viure de manera humana i en pau. No obstant això, als deixebles no els agrada el seu treball alliberador. No pensen en l'alegria dels que són guarits per aquell home. La seva actuació els sembla una intrusió que cal tallar.

Li s'exposen a Jesús la seva reacció: «...li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Aquell estrany no ha de seguir guarint perquè no és membre del grup. No els preocupa la salut de la gent, sinó el seu prestigi de grup. Pretenen monopolitzar l'acció salvadora de Jesús: ningú ha de guarir en el seu nom si no s'adhereix al grup.

Jesús reprova l'actitud dels seus deixebles i es col·loca en una lògica radicalment diferent. Ell veu les coses d'una altra manera. El primer i més important no és el creixement d'aquell petit grup, sinó que la salvació de Déu arribi a tot ésser humà, fins i tot per mitjà de persones que no pertanyen al grup: «Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres». El que fa present en el món la força guaridora i alliberadora de Jesús està a favor del seu grup.

Jesús rebutja la postura sectària i excloent dels seus deixebles que només pensen en el seu prestigi i creixement, i adopta una actitud oberta i inclusiva on el primer és alliberar l'ésser humà d'allò que el destrueix i fa desgraciat. Aquest és l'Esperit que ha d'animar sempre als seus veritables seguidors.

Fora de l'Església catòlica, hi ha al món un nombre incomptable d'homes i dones que fan el bé i viuen treballant per una humanitat més digna, més justa i més alliberada. En ells està viu l'Esperit de Jesús. Hem de sentir-los com amics i aliats, mai com adversaris. No estan contra nosaltres doncs estan a favor de l'ésser humà, com va fer Jesús.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.