José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Reconeixer Jesús el Crist
Diumenge XXIV de durant l'any (B). Mc 8,27-35
L'episodi ocupa un lloc central i decisiu en el relat de Marc. Els deixebles porten ja un temps convivint amb Jesús. Ha arribat el moment en què s'han de pronunciar amb claredat. A qui estan seguint? Què és el que descobreixen en Jesús? Què capten en la seva vida, el seu missatge i el seu projecte?
Des que s'han unit a ell, viuen interrogant-se sobre la seva identitat. El que més els sorprèn és l'autoritat amb que parla, la força amb que cura els malalts i l'amor amb que ofereix el perdó de Déu als pecadors. Qui és aquest home en qui senten tan present i tan proper Déu com Amic de la vida i del perdó?
Entre la gent que no ha conviscut amb ell corren tota mena de rumors, però a Jesús li interessa la posició dels seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?». No n'hi ha prou que entre ells hi hagi opinions diferents més o menys encertades. És fonamental que els que s'han compromès amb la seva causa, reconeguin el misteri que es tanca en ell. Si no és així, qui mantindrà viu el seu missatge? Què serà del seu projecte del regne de Déu? En què acabarà aquell grup que està tractant de posar en marxa?
Però la qüestió és vital també per als seus deixebles. Els afecta radicalment. No és possible seguir Jesús de manera inconscient i lleugera. Han de conèixer-ho cada vegada amb més profunditat. Pere, recollint les experiències que han viscut al costat d'ell fins aquell moment, li respon en nom de tots: «Tu ets el Messies».
La confessió de Pere és encara limitada. Els deixebles no coneixen encara la crucifixió de Jesús a mans dels seus adversaris. No poden ni sospitar que serà ressuscitat pel Pare com a Fill estimat. No coneixen experiències que els permetin captar tot el que es tanca en Jesús. Només seguint-lo de prop, l'aniran descobrint amb fe creixent.
Per als cristians és vital reconèixer i confessar cada vegada amb més profunditat el misteri de Jesús el Crist. Si ignora Crist, l'Església viu ignorant-se a si mateixa. Si no el coneix, no pot conèixer el més essencial i decisiu de la seva tasca i missió. Però, per conèixer i confessar Jesucrist, no n'hi ha prou omplir la nostra boca amb títols cristològics admirables. Cal seguir-lo de prop i col·laborar amb ell dia a dia. Aquesta és la principal tasca que hem de promoure en els grups i comunitats cristianes.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.