José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Acollir el més petits
Diumenge XXVII de durant l'any (B). Mc 10,2-16
L'episodi sembla insignificant. No obstant això, té un rerefons de gran importància per als seguidors de Jesús. Segons el relat de Marc, alguns tracten d'acostar a Jesús uns nens i nenes que corren per allí. L'única cosa que busquen és que aquell home de Déu dels pugui tocar per comunicar alguna cosa de la seva força i de la seva vida. Pel que sembla, era una creença popular.
Els deixebles es molesten i tracten de impedir-ho. Pretenen aixecar un setge entorn de Jesús. S'atribueixen el poder de decidir qui pot arribar fins a Jesús i qui no. S'interposen entre ell i els més petits, fràgils i necessitats d'aquella societat. En comptes de facilitar el seu accés a Jesús, el obstaculitzen.
S'han oblidat ja del gest de Jesús que, uns dies abans, ha posat al centre del grup a un nen perquè aprenguin bé que són els petits els que han de ser el centre d'atenció i cura dels seus deixebles. S'han oblidat de com ho ha abraçat davant de tots, convidant-los a acollir-los en el seu nom i amb el mateix afecte.
Jesús s'indigna. Aquell comportament dels seus deixebles és intolerable. Enfadat, els dóna dues ordres: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu». Qui els ha ensenyat a actuar d'una manera tan contrària al seu Esperit? Són, precisament, els petits, febles i indefensos, els primers que han de tenir obert l'accés a Jesús.
La raó és molt profunda ja que obeeix als designis del Pare: «el Regne de Déu és per als qui són com ells». En el regne de Déu i en el grup de Jesús, els que molesten no són els petits, sinó els grans i poderosos, els que volen dominar i ser els primers.
El centre de la seva comunitat no ha d'estar ocupat per persones fortes i poderoses que s'imposen als altres des de dalt. En la seva comunitat es necessiten homes i dones que busquen l'últim lloc per acollir, servir, abraçar i beneir els més febles i necessitats.
El regne de Déu no es difon des de la imposició dels grans sinó des de l'acollida i defensa als petits. On aquests es converteixen en el centre d'atenció i cura, és on arriba el Regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
