José Antonio Pagola - Per a un examen col·lectiu

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

---

Per a un examen col·lectiu

Diumenge XV de durant l'any (B). Mc 6,7-13

Jesús no envia els seus deixebles de qualsevol manera. Per col·laborar en el seu projecte del regne de Déu i prolongar la seva missió cal tenir cura d'un estil de vida. Si no és així, podran fer moltes coses, però no introduiran al món el seu esperit. Marc ens recorda algunes recomanacions de Jesús. Destaquem algunes.

En primer lloc, qui són ells per actuar en nom de Jesús? Quina és la seva autoritat? Segons Marc, en enviar-los, Jesús "els donà poder sobre els esperits malignes". No els dóna poder sobre les persones que aniran trobant en el seu camí. Tampoc ell ha utilitzat el seu poder per governar sinó per curar.

Com sempre, Jesús està pensant en un món més sa, alliberat de les forces malignes que esclavitzen i deshumanitzen l'ésser humà. Els seus deixebles introduiran entre la gent la seva força guaridora. S'obriran pas a la societat, no utilitzant un poder sobres les persones, sinó humanitzant la vida, alleujant el patiment de la gent, fent créixer la llibertat i la fraternitat.

Duran només bastó i sandàlies. Jesús els imagina com caminants. Mai instal·lats. Sempre de camí. No lligats a res ni a ningú. Només amb l'imprescindible. Amb aquesta agilitat que tenia Jesús per fer-se present allà on algú ho necessitava. El bàcul de Jesús no és per manar, sinó per caminar.

No portaran "ni pa, ni sarró, ni diners". No han de viure obsessionats per la seva pròpia seguretat. Porten amb si una cosa més important: l'Esperit de Jesús, la seva Paraula i la seva Autoritat per humanitzar la vida de les gents. Curiosament, Jesús no està pensant en el que han de portar per ser eficaços, sinó en el que no han de portar. No fos cas que un dia s'oblidin dels pobres i visquin tancats en el seu propi benestar.

Tampoc portaran "un altre vestit". Vestiran amb la senzillesa dels pobres. No portaran vestidures sagrades com els sacerdots del Temple. Tampoc vestiran com el Baptista en la solitud del desert. Seran profetes enmig de la gent. La seva vida serà signe de la proximitat de Déu a tots, sobretot, als més necessitats.

Ens atrevirem algun dia a fer en el si de l'Església un examen col·lectiu per deixar-nos il·luminar per Jesús i veure com ens hem anat allunyant sense donar-nos gairebé adonar del seu esperit?

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.