José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
No menysprear al profeta
Diumenge XIV de durant l'any (B). Mc 6,1-6
El relat no deixa de ser sorprenent. Jesús va ser rebutjat precisament al seu propi poble, entre aquells que creien conèixer-lo millor que ningú. Arriba a Natzaret, acompanyat dels seus deixebles, i ningú surt al seu encontre, com succeeix de vegades en altres llocs. Tampoc el presenten als malalts del llogaret perquè els curi.
La seva presència només desperta en ells sorpresa. No saben qui li ha pogut ensenyar un missatge tan ple de saviesa. Tampoc s'expliquen d'on prové la força guaridora de les seves mans. L'única cosa que saben és que Jesús és un treballador nascut en una família del seu llogaret. Tota la resta els resulta escandalós.
Jesús se sent menyspreat: els seus no l'accepten com a portador del missatge i de la salvació de Déu. S'han fet una idea del seu veí Jesús i es resisteixen a obrir-se al misteri que es tanca en la seva persona. Jesús els recorda un refrany que, probablement, coneixen tots: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva».
Al mateix temps, el va sorprendre «que no volguessin creure». És la primera vegada que experimenta un rebuig col·lectiu, no dels dirigents religiosos, sinó de tot el seu poble. No s'esperava això dels seus. La seva incredulitat arriba fins i tot a bloquejar la seva capacitat de guarir: "I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts".
Marc no narra aquest episodi per satisfer la curiositat dels seus lectors, sinó per advertir les comunitats cristianes que Jesús pot ser rebutjat precisament pels qui creuen conèixer-lo millor: els que es tanquen en les seves idees preconcebudes sense obrir-se ni a la novetat del seu missatge ni al misteri de la seva persona.
Com estem acollint Jesús els qui ens creiem seus?
Enmig d'un món que s'ha fet adult, no és la nostra fe massa infantil i superficial? No vivim massa indiferents a la novetat revolucionària del seu missatge? No és estranya la nostra manca de fe en la seva força transformadora? No correm el risc d'apagar el seu Esperit i menysprear la seva Profecia?
Aquesta era la preocupació de Pau de Tars: «No sufoqueu l'Esperit ni menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo» (1Te 5,19-21). No necessitem una mica d'això els cristians dels nostres dies?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.