José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Com ovelles sense pastor
Diumenge XVI de durant l'any (B). Mc 6,30-34
Els deixebles, enviats per Jesús per anunciar el seu Evangeli, tornen entusiasmats. Els falta temps per explicar al seu Mestre tot el que han fet i ensenyat. Pel que sembla, Jesús vol escoltar-los amb calma i els convida a retirar-se «tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica».
La gent els espatlla tot el seu pla. De tots els pobles van córrer a buscar-los. Ja no és possible aquella reunió tranquil·la que havia projectat Jesús a soles amb els seus deixebles més propers. Per quan arriben al lloc, la multitud ho ha envaït tot. Com reaccionarà Jesús?
L'evangelista descriu amb detall la seva actitud. A Jesús no li fa nosa la gent. Fixa la mirada en la multitud. Sap mirar, no només a les persones concretes i properes, sinó també a aquesta massa de gent formada per homes i dones sense veu, sense rostre i sense importància especial. De seguida es desperta en ell la compassió. No ho pot evitar. Els porta a tots molt dins del seu cor.
Mai els abandonarà. Els veu "com ovelles sense pastor": gent sense guies per descobrir el camí, sense profetes per escoltar la veu de Déu. Per això, «es posà a instruir-los llargament», dedicant temps i atenció per alimentar-los amb la seva Paraula guaridora.
Un dia haurem de revisar davant Jesús, el nostre únic Senyor, com mirem i tractem a aquestes multituds que se'ns estan marxant poc a poc de l'Església, potser perquè no escolten entre nosaltres el seu Evangeli i perquè ja no els diuen res els nostres discursos, comunicats i declaracions.
Persones senzilles i bones a les que estem decebent perquè no veuen en nosaltres la compassió de Jesús. Creients que no saben a qui acudir ni quins camins seguir per trobar-se amb un Déu més humà que el que perceben entre nosaltres. Cristians que callen perquè saben que la seva paraula no serà tinguda en compte per ningú important en l'Església.
Un dia el rostre d'aquesta Església canviarà. Aprendrà a actuar amb més compassió; s'oblidarà dels seus propis discursos i es posarà a escoltar el patiment de la gent. Jesús té força per transformar els nostres cors i renovar les nostres comunitats.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
