Diuen que diuen que han dit...: de maig 2015

divendres, 15 de maig del 2015

José Antonio Pagola - Confiança i responsabilitat

José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.
És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.

Confiança i responsabilitat

Ascensió del Senyor (B). Mc 16,15-20

A l'evangeli original de Marc se li va afegir en algun moment un apèndix on es recull aquest mandat final de Jesús: «Aneu per tot el món i anuncieu l'Evangeli a tota la creació». L'Evangeli no ha de quedar a l'interior del petit grup dels seus deixebles. Han de sortir i desplaçar-se per aconseguir al món sencer i portar la Bona Notícia a tots els pobles, a tota la creació.

Sens dubte, aquestes paraules eren escoltades amb entusiasme quan els cristians estaven en plena expansió i les seves comunitats es multiplicaven per tot l'Imperi, però com escoltar avui quan ens veiem impotents per retenir els qui abandonen les nostres esglésies perquè no senten ja necessitat de la nostra religió?

El primer és viure des de la confiança absoluta en l'acció de Déu. Ens ho ha ensenyat Jesús. Déu continua treballant amb amor infinit el cor i la consciència de tots els seus fills i filles, encara que nosaltres els considerem "ovelles perdudes". Déu no està bloquejat per cap crisi.

No està esperant que des de l'Església posem en marxa els nostres plans de restauració o els nostres projectes d'innovació. Ell segueix actuant en l'Església i fora de l'Església. Ningú viu abandonat per Déu, encara que no hagi sentit mai parlar de l'Evangeli de Jesús.

Però tot això no ens dispensa de la nostra responsabilitat. Hem de començar a fer-nos noves preguntes: Per què camins va buscant Déu als homes i dones de la cultura moderna? Com vol fer present l'home i la dona dels nostres dies la Bona Notícia de Jesús?

Hem de preguntar-nos encara una mica més: Quines trucades ens està fent Déu per transformar la nostra forma tradicional de pensar, expressar, celebrar i encarnar la fe cristiana de manera que propiciem l'acció de Déu a l'interior de la cultura moderna? No correm el risc de convertir-nos, amb la nostra inèrcia i immobilisme, en fre i obstacle cultural perquè l'Evangeli s'encarni en la societat contemporània?

Ningú sap com serà la fe cristiana en el món nou que està emergint, però, difícilment serà "clonació" del passat. L'Evangeli té força per inaugurar un cristianisme nou.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.

divendres, 8 de maig del 2015

José Antonio Pagola - No desviar-nos de l'amor

No desviar-nos de l'amor

Diumenge VI de Pasqua (B). 15,9-17

L'evangelista Joan posa en boca de Jesús un llarg discurs de comiat en el qual es recullen, amb una intensitat especial, alguns trets fonamentals que han de recordar els seus deixebles al llarg dels temps per ser fidels a la seva persona i al seu projecte. També en els nostres dies.

«Manteniu-vos en l’amor que us tinc». És el primer. No es tracta només de viure en una religió, sinó de viure en l'amor amb què ens estima Jesús, l'amor que rep del Pare. Ser cristià no és en primer lloc un assumpte doctrinal, sinó una qüestió d'amor. Al llarg dels segles, els deixebles coneixeran incerteses, conflictes i dificultats de tot ordre. L'important serà sempre no desviar-se del amor.

Romandre en l'amor de Jesús no és una cosa teòrica ni buit de contingut. Consisteix en guardar els seus manaments, que ell mateix resumeix seguida al manament de l'amor fratern: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». El cristià troba en la seva religió molts manaments. El seu origen, la seva naturalesa i la seva importància són diversos i desiguals. Amb el pas del temps, les normes es multipliquen. Només del manament de l'amor diu Jesús: «Aquest mandat és el meu». En qualsevol època i situació, el decisiu per al cristianisme és no sortir de l'amor fratern.

Jesús no presenta aquest manament de l'amor com una llei que ha de regir la nostra vida fent-la més dura i pesada, sinó com una font d'alegria: «Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena». Quan entre nosaltres manca veritable amor, es crea un buit que res ni ningú pot omplir d'alegria.

Sense amor no és possible fer passos cap a un cristianisme més obert, cordial, alegre, senzill i amable on puguem viure com a amics de Jesús, segons l'expressió evangèlica. No sabrem com generar alegria. Encara sense voler-ho, seguirem cultivant un cristianisme trist, ple de queixes, ressentiments, laments i neguit.

Al nostre cristianisme li falta, amb freqüència, l'alegria del que es fa i es viu amb amor. Al nostre seguiment a Jesucrist li falta l'entusiasme de la innovació, i li sobra la tristesa del que es repeteix sense la convicció d'estar reproduint el que Jesús volia de nosaltres.

Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.