José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
No confondre ningú amb Jesús
Diumenge II de Quaresma (B). Mc 9,2-10
Segons l'evangelista, Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan, els porta a part a una muntanya, i allà es transfigurà davant d’ells. Són els tres deixebles que, pel que sembla, ofereixen major resistència a Jesús quan els parla del seu destí dolorós de crucifixió. Pere ha intentat fins i tot treure-li del cap aquestes idees absurdes. Els germans Jaume i Joan li demanen els primers llocs en el regne del Messies. Davant d'ells precisament es transformarà Jesús. El necessiten més que ningú.
L'escena, recreada amb diversos recursos simbòlics, és grandiosa. Jesús se'ls presenta revestit de la glòria del mateix Déu. Alhora, Elies i Moisès, que segons la tradició han estat arrabassats a la mort i viuen al costat de Déu, apareixen conversant amb ell. Tot convida a intuir la condició divina de Jesús, crucificat pels seus adversaris, però ressuscitat per Déu.
Pere reacciona amb tota espontaneïtat: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No ha entès res. D'una banda, posa Jesús en el mateix pla i al mateix nivell que Elies i Moisès: a cada un la seva cabana. D'altra banda, se segueix resistint a la duresa del camí de Jesús; el vol retenir en la glòria del Tabor, lluny de la passió i la creu del Calvari.
Déu mateix li va a corregir de manera solemne: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat». No cal confondre-ho amb ningú. «Escolteu-lo», fins i tot quan ens parla d'un camí de creu, que acaba en resurrecció.
Només Jesús irradia llum. Tots els altres, profetes i mestres, teòlegs i jerarques, doctors i predicadors, tenim el rostre apagat. No hem de confondre ningú amb Jesús. Només ell és el Fill estimat. La seva Paraula és l'única que hem d'escoltar. Les altres ens han de portar a ell.
I hem d'escoltar també avui, quan ens parla de carregar la creu d'aquests temps. L'èxit ens fa mal als cristians. Ens ha portat fins i tot a pensar que era possible una Església fidel a Jesús i al seu projecte del regne, sense conflictes, sense rebuig i sense creu. Avui se'ns ofereixen més possibilitats de viure com a cristians "crucificats". Ens farà bé. Ens ajudarà a recuperar la nostra identitat cristiana.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
