
a Sta. Marta:
«Els cristians no han de ser hipòcrites o legalistes».
Quatre models de creients, per reflexionar sobre el veritable testimoni del cristià. A la missa del matí a la Casa Santa Marta, el papa Francesc s'ha inspirat en les figures presents en les lectures del dia per subratllar que la novetat portada per Jesús és l'amor de Déu per cada un de nosaltres. Llavors, ha advertit sobre les actituds hipòcrites o legalistes que allunyen la gent de la fe.
El Sant Pare s'ha fitxat, a la seva homilia, en quatre models de creients, inspirant-se en les lectures del dia: Jesús, els mestres, el sacerdot Elí i els seus dos fills, també sacerdots. L'Evangeli, ha observat, ens diu que era «l'actitud de Jesús en la seva catequesi, [...] ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes». Aquests últims, ha afirmat, «ensenyaven, predicaven, però lligaven a la gent amb moltes coses pesades sobre les espatlles, i la pobre gent no podia continuar».
«I Jesús mateix els diu que ells no movien aquestes coses ni amb un dit. I després, dirà a la gent: “Feu el que diuen però no el que fan”. Gent incoherent... Aquests mestres, aquests fariseus, és com si donessin bastonades a la gent: “Heu de fer això, això i això!” a la pobra gent... però Jesús diu: “Així tanqueu –l'hi diu a ells!– la porta del Regne del cel. No deixeu entrar, i vosaltres tampoc entreu!”. És una manera de predicar, d'ensenyar, de donar testimoni de la pròpia fe... I quants n'hi ha que creuen que la fe és així...».
A la primera lectura, presa del Llibre de Samuel, hi trobem la figura d'Elí, «un pobre sacerdot, feble que deixava fer moltes coses dolentes als seus fills». L'Elí estava assegut davant la porta del temple del Senyor i mirava l'Anna, una dona «que pregava a la seva manera, demanant un fill». Aquesta dona, ha assenyalat el Sant Pare, «pregava com la gent humil: senzillament, però des del seu cor, amb angoixa». Anna «movia els llavis com fan tantes dones en les nostres esglésies, en els nostres santuaris. I demanava un miracle. L'ancià Elí la mirava i pensava: "Aquesta va beguda!" i la va menysprear». Ell, ha advertit el Pontífex, «era el representant de la fe, el dirigent de la fe, però el seu cor no sentia bé i la va menysprear».
«Quantes vegades el poble de Déu se sent no volgut per aquells que han de donar testimoni: pels cristians, pels laics cristians, pels sacerdots, pels bisbes... Però, pobre gent, no entenen res... Haurien de fer un curs de teologia per entendre-ho. I, per què tinc certa simpatia per aquest home? Perquè en el cor encara tenia la unció, perquè quan la dona li explica la seva situació, l'Elí diu: “Vés-te'n en pau, i que el Déu d'Israel et concedeixi el que li has demanat”. Surt la unció sacerdotal: pobre home, l'havia amagada dins la seva mandra... és feble. I després acaba malament, pobret».
«Els seus fills, que no es veuen en el passatge de la Primera Lectura, eren els que gestionaven el Temple, eren uns lladres. Sacerdots, però lladres. Anaven darrere del poder, darrere dels diners –ha dit el Sant Pare–, explotaven a la gent, s'aprofitaven de les almoines, dels regals... i el Senyor els castiga fort. Aquesta és la figura del cristià corrupte, del laic corrupte, del sacerdot corrupte, del bisbe corrupte, que s'aprofita de la seva situació, del seu privilegi de la fe, de ser cristià. I el seu cor acaba corrupte, com succeeix a Judes. D'un cor corrupte surt la traïció. Judes traeix Jesús». Els fills d'Elí són per tant el tercer model de creient.
I després hi ha el quart: Jesús. «D'Ell la gent diu: "Aquest ensenya com un que té autoritat: aquesta és una doctrina nova!". Però on hi ha la novetat? –es pregunta el papa Francesc–. És el poder de la santedat, la novetat de Jesús és que porta amb ell la Paraula de Déu, el missatge de Déu, és a dir l'amor de Déu per cada un de nosaltres. Jesús acosta a Déu a la gent i per fer-ho s'apropa Ell: és a prop dels pecadors. Jesús perdona l'adúltera, parla de teologia amb la Samaritana... Jesús busca el cor de les persones, s'acosta al cor ferit de les persones. A Jesús només li interessa la persona, i Déu, com Ell ha subratllat, vol que la gent se li acosti, que li busqui, i se sent commogut quan els veu com ovelles sense pastor. I tota aquesta actitud és pel que la gent diu: “Aquesta és un doctrina nova!”. No, no és nova: la manera de fer-ho és nova. És la transparència evangèlica».
«Demanem al Senyor que aquestes dues lectures ens ajudin en la nostra vida de cristians a tots, cadascú al seu lloc. A no ser legalistes purs, hipòcrites com els escribes i els fariseus. A no ser corruptes com els fills d'Elí. A no ser febles com Elí, sinó a ser com Jesús, amb aquest zel de buscar la gent, de curar la gent, d'estimar la gent i poder dir-les: “Si jo faig això així, pensa com t’estima Déu!”. Aquesta és la doctrina nova que Déu ens demana».

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El respecte és la primera norma de la convivència. Si voleu escriure alguna cosa, feu-lo des del respecte i l'educació.