José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Per què som tan porucs?
Diumenge XII de durant l'any (B). Mc 4,35-41
«Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?». Aquestes dues preguntes que Jesús adreça als seus deixebles no són, per a l'evangelista Marc, una anècdota del passat. Són les preguntes que han d'escoltar els seguidors de Jesús enmig de les seves crisis. Les preguntes que ens hem de fer també avui: On és l'arrel de la nostra por? Per què tenim por davant el futur? És perquè ens falta fe en Jesucrist?
El relat és breu. Tot comença amb una ordre de Jesús: «Passem a l'altra riba». Els deixebles saben que a l'altra riba del llac Tiberíades hi ha el territori pagà de la Decàpolis. Un país diferent i estrany. Una cultura hostil a la seva religió i creences.
Tot d'una s'aixeca una forta tempesta, metàfora gràfica del que succeeix en el grup de deixebles. El vent huracanat, les ones que trenquen contra la barca, l'aigua que comença a envair-ho tot, expressen bé la situació: Què podran els seguidors de Jesús davant l'hostilitat del món pagà? No només està en perill la seva missió, sinó fins i tot la supervivència mateixa del grup.
Despertat pels seus deixebles, Jesús intervé, el vent cessa i sobre el llac ve una gran calma. Els deixebles el miren "plens de gran respecte". Ja no tenen por de la tempesta: han recorregut a Jesús; han pogut experimentar en ell una força salvadora que no coneixien; comencen a preguntar-se per la seva identitat. Comencen a intuir que amb ell tot és possible.
El cristianisme es troba avui enmig d'una "forta tempesta" i la por comença a apoderar-se de nosaltres. No ens atrevim a passar a "l'altra riba". La cultura moderna ens resulta un país estrany i hostil. El futur ens fa por. La creativitat sembla prohibida. Alguns creuen més segur mirar cap enrere per millor anar endavant.
Jesús ens pot sorprendre a tots. El Ressuscitat té força per inaugurar una fase nova en la història del cristianisme. Només se'ns demana fe. Una fe que ens alliberi de tanta por i covardia, i ens comprometi a caminar després de les petjades de Jesús.
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
