José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Revolució ignorada
Li presenten a Jesús a una dona sorpresa en adulteri. Tots coneixen el seu destí: serà lapidada fins a la mort segons el que estableix la llei. Ningú parla de l'adúlter. Com passa sempre en una societat masclista, es condemna la dona i es disculpa a l'home. El desafiament a Jesús és frontal: «Moisès en la Llei ens ordena d'apedregar-les, aquestes dones. I vos, què hi dieu?».
Jesús no suporta aquella hipocresia social alimentada per la prepotència dels homes. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i audàcia admirables, introdueix al mateix temps veritat, justícia i compassió en el judici a l'adúltera: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres».
Els acusadors es retiren avergonyits. Ells saben que són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella societat. Llavors Jesús es dirigeix a la dona que acaba d'escapar de l'execució i, amb tendresa i respecte gran, li diu: «Tampoc jo no et condemno». Després, l'anima a que el seu perdó es converteixi en punt de partida d'una vida nova: «Ves-te'n, i d'ara endavant no pequis més».
Així és Jesús. Per fi ha existit sobre la terra algú que no s'ha deixat condicionar per cap llei ni poder opressiu. Algú lliure i magnànim que mai va odiar ni condemnar, mai va tornar mal per mal. En la seva defensa i el seu perdó a aquesta adúltera hi ha més veritat i justícia que a les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.
Els cristians no hem estat capaços encara d'extreure totes les conseqüències que tanca l'actuació alliberadora de Jesús enfront de l'opressió de la dona. Des d'una Església dirigida i inspirada majoritàriament per homes, no vam encertar a prendre consciència de totes les injustícies que segueix patint la dona en tots els àmbits de la vida. Algun teòleg parlava fa uns anys de "la revolució ignorada" pel cristianisme.
La veritat és que, vint segles després, als països d'arrels suposadament cristianes, seguim vivint en una societat on sovint la dona no pot moure lliurement sense témer l'home. La violació, el maltractament i la humiliació no són quelcom imaginari. Ben al contrari, constitueixen una de les violències més arrelades i que més patiment genera.
No ha de tenir el patiment de la dona un ressò més viu i concret en les nostres celebracions, i un lloc més important en la nostra tasca de conscienciació social? Però, sobretot, no hem d'estar més a prop de tota dona oprimida per denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
