José Antonio Pagola (Añorga, Gipuzkoa, 1937) és un sacerdot espanyol llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1962), llicenciat en Sagrada Escriptura per Institut Bíblic de Roma (1965), diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Jerusalem (1966). És conegut per haver estat el vicari general del bisbe de Sant Sebastià José María Setién. El seu últim llibre, Jesús, aproximació històrica, ha estat fortament criticat i finalment ha estat retirat per l'editorial PPC. Segueixen però circulant l'edició llatinoamericana (Editorial Claretiana Argentina), així com les traduccions en català, euskera, portuguès i anglès.És professor al Seminari de Sant Sebastià ia la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya (seu de Vitòria). Ha exercit la responsabilitat de ser rector del Seminari diocesà de Sant Sebastià i, sobretot, la de ser Vicari General de la diòcesi de Donostia (Sant Sebastià).
Podeu lleguir els seus comentaris a l'Evangeli de cada diumenge al seu blog Buenas noticias de Periodista Digital.
Una Església desperta
Diumenge I d'Advent (B). Mt 13,44-52
Les primeres generacions cristianes van viure obsessionades per la prompta vinguda de Jesús. El ressuscitat no podia trigar. Vivien tan atrets per ell que volien trobar-se de nou com més aviat. Els problemes van començar quan van veure que el temps passava i la vinguda del Senyor es demorava.
Aviat es van adonar que aquesta tardança tancava un perill mortal. Es podia apagar el primer ardor. Amb el temps, aquelles petites comunitats podien caure a poc a poc en la indiferència i l'oblit. Els preocupava una cosa: «Que, en arribar Crist, ens trobi adormits».
La vigilància es va convertir en la paraula clau. Els evangelis la repeteixen constantment: «vigileu», «estigueu alerta», «viviu desperts». Segons Marc, l'ordre de Jesús no és només per als deixebles que li estan escoltant. «El que us dic a vosaltres ho dic a tots: Vetlleu». No és una crida més. L'ordre és per a tots els seguidors de tots els temps.
Han passat vint segles de cristianisme. Què ha sigut d'aquesta ordre de Jesús? Com vivim els cristians d'avui? Seguim desperts? Es manté viva la nostra fe o s'ha anat apagant en la indiferència i la mediocritat?
No veiem que l'Església necessita un cor nou? No sentim la necessitat de sacsejar l'apatia i l'autoengany? No anem a despertar el millor que hi ha a l'Església? No anem a revifar aquesta fe humil i neta de tants creients senzills?
No hem de recuperar el rostre viu de Jesús, que atreu, crida, interpel·la i desperta? Com podem seguir parlant, escrivint i discutint tant de Crist, sense que la seva persona ens enamori i transformi una mica més? No ens adonem que una Església "adormida" a la qual Jesucrist no sedueix ni toca el cor, és una Església sense futur, que s'anirà apagant i envellint per falta de vida?
No sentim la necessitat de despertar i intensificar la nostra relació amb ell? Qui com ell pot alliberar el nostre cristianisme de la immobilitat, de la inèrcia, del pes del passat, de la manca de creativitat? Qui podrà contagiar la seva alegria? Qui ens donarà la seva força creadora i la seva vitalitat?
Traducció i adaptació al català: Chusé Lodois.
